No tot s’arregla amb Ibuprofèn

0
278
Per Sergi Cases

Fa molt de temps que es parla de la marca Andorra i se sol escoltar en alguna tertúlia el debat sobre la “identitat andorrana”. Ja he comentat en aquesta mateixa secció que la meva sensació és que al Govern li importa més el que es veu des de fora que la qualitat de vida dels seus ciutadans. L’exemple més clar és l’estat d’indefensió en què es troba el servei d’urgències de l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell.

Fa alguns dies podíem llegir la notícia al Diari d’Andorra que els metges d’urgències estaven valorant la incorporació de 10 facultatius més, sumades a les millores proposades pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Però continuen amb les queixes sobre el cap del servei, Josep Gómez Jiménez, ja que la plantilla creu que no gestiona bé el personal. El director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet, va dir als mitjans de comunicació que en els pròxims dos mesos s’incorporarien nou facultatius més, que se sumarien a la recent contractació d’una doctora.

El senyor Martínez va reconèixer, en la seva compareixença, una cosa que hauria de resultar impossible d’acceptar, i és que en els últims mesos a urgències hi va haver esperes, ni més ni menys, que de 6 hores! Justificant, és clar, que es tractava dels casos lleus i com a conseqüència de la manca de personal. I va dir -transcric literalment- «el que pot haver passat són esperes més llargues de les que estem acostumats a Andorra, no més llargues que les que tenim al nostre entorn».

Ja trigava poc a aclarir-ho… Mal de molts, conhort de bèsties. Com si als que vivim al Principat ens importés el temps d’espera del servei mèdic de la Seu o de Perpinyà.

Segons Joan Martínez Benazet, les incorporacions ja estaven previstes des del setembre, però s’estan retardant per la burocràcia. Resulta inadmissible que un servei bàsic com la salut no tingui prioritat a l’hora de facilitar la contractació de personal sanitari, però que sí que puguem llegir notícies com que el Govern es planteja el canvi de determinades lleis -com la del tabac, per exemple- per facilitar l’entrada d’inversions estrangeres en projectes com els del casino.

I no ens oblidem d’una altra cosa: Andorra és un país de neu, i així com els polítics i els empresaris esperen els esquiadors amb els braços oberts i somriuen quan veuen l’allau de cotxes que entren en un cap de setmana de pont, farien bé  d’entendre que un cert percentatge d’aquesta gent és susceptible de tenir algun problema que necessiti acabar a l’hospital. Que no només és omplir restaurants i vendre forfets! El Govern hauria de preocupar-se més per millorar l’estructura del sistema general, perquè quan aquest riu de gent arriba, el normal funcionament del país no es vegi afectat, trànsit a part.

El sistema sanitari ja sabem que no té glamour, però és l’única cosa de la qual ens recordem quan la nostra salut es complica. No tot s’arregla sempre amb ibuprofèn!