Un dels sectors que, afortunadament, fa un temps que creix a Andorra és l’audiovisual. A poc a poc, les empreses s’adonen que una bona imatge visual és indispensable a l’hora de vendre el seu producte i no només això, de projectar les intencions de la companyia als seus potencials clients. Ara per ara, en l’era de la comunicació, més que mai “comprem un llibre per la portada”. Els estímuls visuals són infinits i la nostra percepció està condicionada per aquests factors.
Dins el sector audiovisual, estan apareixent empreses i realitzadors que, amb molt d’esforç, intenten tirar endavant projectes cinematogràfics, siguin en forma de curtmetratges o de pel·lícules tal com les coneixem.
Una prova de l’aparent bona salut del sector és el Festival de cinema emergent d’Andorra, Ull Un, que enguany començarà la seva sisena edició i que, per primera vegada, s’ampliarà de curtmetratges a llargmetratges. Una iniciativa molt interessant que posiciona el Principat en un sector en plena expansió.
Però com que tot el que llueix no és or, ens trobem amb situacions que de vegades resulten difícils d’entendre i que solen tenir a veure amb la manca de suport o d’entusiasme per part del govern.
A principis del 2017, el director i productor Josep Pozo va intentar crear l’Acadèmia del Cinema del Principat d’Andorra (ACPA). El procés va acabar transformant-se en un serial en què el Ministeri de Cultura va retirar el suport, adduint que la futura organització no representava tot el sector i els damnificats van denunciar un bloqueig administratiu que atemptava contra la seva creació. Al final, sembla que ara el projecte podrà veure la llum en forma d’associació.
El realitzador Álvaro Rodríguez Areny va estrenar el 2016 el curtmetratge Wolves. El procés no va ser fàcil i Areny va haver de superar la manca de suport del govern a través de les subvencions culturals, argumentant que el projecte era de caràcter acadèmic. El resultat va ser que el curtmetratge va rebre una desena de premis, va passejar el nom d’Andorra en més de 100 festivals (sí, ho han llegit bé) internacionals de cinema i, fins i tot, va aconseguir ser projectat al Festival de Sitges.
Hi ha coses bones, lògicament. El rodatge de la pel·lícula Neu negra, protagonitzada per Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia el 2017, i la sèrie Feliç, protagonitzada també per Sbaraglia i produïda per Movistar +, que té data prevista d’estrena per al primer trimestre d’aquest any.
Per què esmentem tot això? Perquè ens acabem de trobar amb l’enèsim exemple que als polítics d’Andorra sembla que només els importa la neu i vendre perfums.
El Diari d’Andorra ha publicat que el projecte Andorra ha quedat fora del Principat. Recordem… Aquesta pel·lícula, de res més ni res menys que del realitzador James Cameron, es diu així perquè al director li va fer gràcia el nom. Però en saber-se això, el senyor Josep Pozo, que esmentàvem més amunt, va intentar moure tots els fils possibles perquè la vinculació amb la pel·lícula fos més enllà del simple nom, que, segons diu, ni tan sols hi ha la seguretat que aquest sigui el títol definitiu. La coproducció australiana, francesa i italiana té un pressupost de deu milions d’euros i estarà protagonitzada per Clive Owen.
Un projecte més que interessant i ja ni cal aclarir la seva importància, que s’ha trobat amb molts esculls a l’hora de veure la possibilitat de rodar-se al país dels Pirineus. El més important: els diners. L’Administració estava disposada a facilitar els permisos, però no s’ha pogut trobar predisposició del sector privat a l’hora d’invertir en un possible cofinançament. La idea era que les empreses privades puguin després, deduir la inversió dels seus impostos. De totes maneres, tampoc no s’entén perquè l’Administració no estigués predisposada a invertir diners públics, quan no va tenir cap problema, per exemple, a acceptar les despeses que li va suposar la creació del Museu Thyssen, que no va resultar barat, precisament.
En fi, una mostra més que els polítics necessiten ampliar les mires i entendre que el mercat és molt més gran que portar el Cirque du Soleil un cop l’any, omplir les perfumeries i les pistes d’esquí de gent i sortir 10 segons a la Volta a Espanya amb un cartell. Vivim en un món globalitzat en el qual hi ha moltes portes per obrir que poden ajudar a donar visibilitat al Principat, més enllà dels mercats que ja es consideren tradicionals
