La Llei de l’allotjament turístic que va entrar en vigor l’agost de l’any passat a Andorra si, per una banda, permet facilitar la regularització dels apartaments il·legals (amb uns requisits menys feixucs) d’altra, està incrementant el nombre d’inquilins que estan sent convidats a marxar dels seus habitatges, principalment a les parròquies situades a les zones més altes del país.
Alguns testimonis i experts han explicat a LA VALIRA que aquesta situació endèmica que des de fa anys es dóna al Principat, s’ha agreujat amb la nova legislació que pretén lluitar contra l’arrendament il·legal i, alhora, vol ser més estricta amb la seva explotació.
Als propietaris els hi resulta més rendible econòmicament llogar durant períodes curts de temps els seus immobles que mantenir a inquilins amb contractes més llargs. Un aflorament d’habitatges d’ús turístic que va acompanyat de màxims històrics del preu dels lloguers.
Un mercat que cada dia que passa es complica una mica més davant la baixa oferta i una demanda que creix cada vegada més. Tot plegat comporta que aconseguir un lloc per viure al país pirinenc estigui convertint-se en tot un luxe, i els costos dels arrendaments estiguin a nivells tan elevats com els que es van arribar just abans de l’esclat de la crisi econòmica.
Les immobiliàries fixen aquestes pujades a l’entorn del 20% i de, fins i tot, del 25% en el cas de les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, encara que el Govern asseguri que aquest increment sigui del 2,6%, que és el percentatge que correspon a l’augment de l’IPC de l’any 2017.
Però, la realitat dels privats és molt diferent: Els habitatges que s’estan llogant ja se situen en una mitjana de 500 euros els estudis i de 1.000 euros els pisos de tres habitacions. Una conjuntura difícil d’afrontar per una part important dels assalariats que treballen a Andorra i que guanyen una mitjana d’entre 1.100 i 1.200 euros mensuals.
