La decisió del consell de ministres d’aquest dimecres d’aprovar el projecte de llei de la funció pública sense l’aval dels sindicats ha encès els ànims dels representants dels treballadors que ja han anunciat actuacions contundents com a resposta a la decisió del govern demòcrata liderat per Toni Martí.
L’assemblea general de funcionaris convocada pels sindicats, molt probablement pel pròxim dilluns 22 de gener, posarà en consideració dels empleats públics l’aprovació d’accions en contra d’una reforma molt impopular entre un col·lectiu tan poderós com són els mateixos treballadors de l’administració. Uns empleats que tenen una eina tan valuosa com és la important borsa de vots que representen tant en les eleccions generals com en les comunals.
Els sindicats són contraris al canvi de triennis a quinquennis proposat pel Govern i, alhora, són partidaris de reduir la jornada laboral de 40 a 35 hores, mantenir un 75% del salari en cas que un funcionari hagi de canviar de lloc de treball per motius de salut, tenir una prima per exclusivitat i rebutgen l’increment de l’edat de jubilació de 65 a 70 anys.
La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, ha explicat justament que “les grans línies vermelles de la reforma per a l’executiu eren, per exemple, no accedir a reduir la jornada laboral setmanal de 40 a 35 hores i el fet de construir un model sostenible i viable en l’àmbit pressupostari”.
L’oposició dels representants dels treballadors és total, fins al punt que no van voler signar l’informe preceptiu que ha d’acompanyar el projecte de llei en la darrera comissió consultiva, celebrada dilluns passat.
La demanda dels sindicats al Síndic General (president del Parlament) perquè no accepti tramitar l’informe, perquè no inclou la firma de tots els membres, ha estat contestada per Descarrega, la qual ha donat per bones les signatures de la majoria d’integrants de la comissió. La titular ministerial no considera que canviï res el fet que els representants sindicals s’hagin negat a firmar el document.
