La fiscalia creu que BPA protegia els seus gestors mentre la batlle parla de ‘rumorologia’

0
313

Una de les conclusions que inclou la fiscalia en l’informe de qualificacions provisionals és que Banca Privada d’Andorra (BPA) va protegir els “gestors implicats en afers de blanqueig”, i considera que era “una política de la direcció general i altres organismes de gestió”. El primer exemple que posa és el de Pablo Laplana, un gestor conegut al banc “per la seva política de captació de clients de risc” i a qui el seu cap, Xavier Campos, va qualificar de “bomba de rellotgeria”, tal com s’explica en l’informe del ministeri públic, segons informa El Diari d’Andorra.

El mateix Campos hauria parlat de “la impossibilitat de fer-hi res, ja que és el protegit de Joan Pau Miquel” (l’exconseller delegat del BPA). Laplana va ser detingut en el marc de l’afer Puerta el 2010. Norman Puerta era un excomissari antidrogues a Veneçuela que va ser detingut per blanqueig de diners provinents del narcotràfic i que els tenia a BPA. Després de la detenció de Laplana el banc li dóna una excedència per anar a treballar a Banco Madrid (filial de BPA) amb millors condicions laborals.

Laplana, a més, acabaria cobrant 100.000 euros de sotamà pagats per la caixa B de l’entitat (a través de la societat panamenya Landstreet) sense declarar. Laplana no ha pogut explicar, segons la fiscalia, “per quin concepte i fórmula es determinava dit import”.
En el cas Petrov, de blanqueig de la màfia russa i pel qual el mateix Petrov es va confessar culpable, les punxades telefòniques de la policia espanyola afecten Santiago de Rosselló i Xavier Campos. La fiscalia explica que “la reacció de la direcció general fou la de contractar lletrats a Espanya i Andorra per garantir la seva defensa a fi de protegir-los el màxim possible de l’acció de la justícia”. Rosselló i Campos van cobrar uns 700.000 euros de sotamà de la caixa B de l’entitat.

D’altra banda, l’any 2013, en el marc de l’operació Emperador (blanqueig de diners de la màfia xinesa a Espanya) la justícia espanyola va demanar l’extradició del processat Sergi Fernández Genés, empleat de BPA, per uns presumptes delictes de blanqueig, associació il·lícita i falsedat documental. S’entrega voluntàriament i Espanya el deixa en llibertat en espera de judici sempre que es comprometi a no sortir de territori espanyol. BPA reacciona pagant-li les despeses d’advocat i creant-li un lloc de treball en l’equip de gestors internacionals a Barcelona. El lloc de treball el creen tant per a ell com per a la seva dona. Sobre un salari de 5.000 euros que cobrava, BPA passa a aplicar-li un complement de sou de 2.500 euros mensuals.

El darrer mecanisme utilitzat, segons la fiscalia, era “a banda dels salaris pactats contractualment i un variable objectiu, anualment s’aprovisionava el 2,5% del resultat de l’entitat”. Aquesta quantitat “la lliurava Santiago de Rosselló com a director financera Joan Pau Miquel en efectiu i aquest distribuïa els diners com a complement extracontractual de forma discrecional”. Aquest complement entrava en la societat panamenya Landstreet i “es pagava sempre en efectiu”. Segons la fiscalia, Miquel utilitzava aquest sistema (era propietari del 50% de Landstreet) per garantir l’opacitat”.

Per la seva part, la batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance, considera que “no hi ha elements suficients” per poder acreditar que gestors o directius de l’entitat bancària haguessin cobrat suborns per facilitar suposades operacions irregulars, segons l’Altaveu. El ‘Notice’ del FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network) del 10 de març del 2015 que va originar la intervenció del banc apuntava que hi hauria alguns gestors de BPA que havien rebut primes per afavorir certs clients.

Però Mingorance, en el seu escrit, qualifica de “rumorologia” aquest apunt. I per això, assegura, en l’aute de processament de la causa principal de l’afer que es començarà a jutjar formalment dilluns no es fa cap referència a aquest fet.