Quan l’almoina és gran…

0
331
Per Sergi Cases

El passat dimecres 3 de gener, podíem llegir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) un edicte pel qual es declarava dissolta i liquidada de ple dret la societat Produccions i Serveis Audiovisuals del Pirineu SL, més coneguda com a Ordino Studios. D’aquesta manera, es requereix al Govern que inscrigui la dissolució d’Ordino Studios al Registre de societats i la faci constar com a liquidada.

Per als que no la coneixen, Ordino Studios va ser una empresa que va començar la seva activitat a Andorra a finals del 2008 en el sector de la indústria audiovisual i, molt ràpidament, es va transformar -o això va ser el que va intentar el Govern- en una icona del país. El producte estrella era un videojoc sobre la pel·lícula Stargate pel qual comptava amb un acord amb Metro Goldwin Mayer. El projecte, fins i tot, va ser presentat a la sala de premsa de Govern.

Tot semblava indicar que era una empresa que col·locaria Andorra en un pla internacional, cosa que a priori sonava difícil d’aconseguir per a un país tan petit i amb uns ingressos que poc tenien (i tenen) a veure amb aquesta classe d’entreteniment. Però aquest contracte amb Metro Goldwin Mayer va facilitar que l’empresa rebés crèdits tous del Govern i d’empreses privades. Concretament, va aconseguir fins a tres crèdits tous del Govern per valor de 762.442 euros i va rebre 1,3 milions dels bancs. Va aconseguir, a més, que el comú d’Ordino li llogués, a preu preferencial, el Centre de Congressos confiant que s’estava ajudant que la parròquia tingués un nou actiu econòmic.

Però no tot el que rellueix és or. A la fi del 2013, l’empresa es va declarar en fallida i tot el personal contractat (molts, de manera il·legal) es va quedar al carrer. Gent vinguda de molts països de l’estranger, exclusivament per treballar en el projecte, que d’un dia per l’altre i sense més explicacions, es va quedar sense feina.

Però això no va ser l’únic que el senyor Albà va fer durant la seva estada al Principat. Va ser detingut el mateix 2013 per un presumpte delicte de frau que hauria comès quan era president de la Societat de drets d’autor i drets veïns (SDADV). Diverses empreses del país van presentar demandes per impagaments de serveis que li havien proveït, per les quals, en almenys dues d’aquestes causes, està declarat en rebel·lia per no haver-se presentat a la Batllia. El mateix ministre Jordi Cinca va reconèixer que li havien denegat un aval el 2013 «en detectar tensions de tresoreria». En aquests moments i segons l’ANA, el senyor Albà es troba en parador desconegut.

I segons explica El Periòdic d’Andorra, «cal no oblidar els precedents a Catalunya, i que es podrien resumir dient que es va escapar de pagar 28 milions de pessetes a la Generalitat, que aquesta li va donar per fer una pel·lícula que mai va veure la llum, i que va ser denunciat per extorsió el 2003 pel Fòrum de les Cultures».

En fi, un cúmul de despropòsits que posa en relleu que l’enlluernament inicial que va causar el projecte d’empresa del senyor Albà va acabar donant pas a una manca d’investigació de l’historial professional d’aquest senyor, si considerem que la suma dels crèdits i ajudes rebuts ascendeix a la no menyspreable quantitat de més de dos milions d’euros. Sobretot, tenint en compte els impagaments a la Generalitat, anys abans d’arribar al Principat.

Al segle de les comunicacions, on gairebé qualsevol cosa es troba a cop d’un clic, és inadmissible que l’administració andorrana, central o de la parròquia d’Ordino (cadascú tindrà la seva part de responsabilitat), no hagin tingut ni la més mínima preocupació -a la llum dels fets- per investigar els antecedents d’Albà.

Esperem que el Govern hagi sabut aprendre dels seus errors, en vista dels temps que vénen, amb megapropostes pel Casino -amb gratacels de per mig- i faci una feina molt més exhaustiva a l’hora d’establir la idoneïtat dels professionals que arriben a invertir al país. Sobretot perquè aquest tipus d’inversions mai acaben sortint gratis al Govern.

Diuen que quan l’almoina és gran, fins i tot el sant en desconfia. Als nostres, se’ls il·luminen els ulls.