Previsió, diví tresor

0
317
Per Sergi Cases

El passat dilluns 27 de novembre, el diari Bon Dia va publicar una notícia d’allò més interessant: “En tres anys s’han personalitzat un total de 205 matrícules de vehicles”.

Per als que no ho sabien… el 30 d’octubre de 2014 es va aprovar la Llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles. Aquesta llei regula la possibilitat que els automobilistes andorrans adquireixin plaques al seu gust amb una combinació de lletres i números. És una iniciativa pensada per crear un nou servei públic exclusiu, tal com fan altres països, com Bèlgica. Tot això tenint en compte que l’afició de la societat andorrana pel món del motor és més que considerable.

Fins aquí tot normal, em diran. I tenen raó. Al cap i a la fi, cadascú amb el seu automòbil fa el que li dóna la gana, sempre que això no signifiqui perjudicar els altres. Com la vida mateixa, vaja. Tampoc entraré en el joc d’establir els motius pels quals una persona pot sentir la necessitat de personalitzar la seva matrícula.

L’interessant de la notícia del Bon Dia és això: “Segons les dades facilitades pel Govern, en els dos exercicis anteriors –2015, 2016– i fins al passat 15 de novembre, només s’han personalitzat 205 matrícules (hi faltarien les dels dos mesos del 2014, que no s’han facilitat). Una xifra molt inferior a l’esperada, ja que el juny del 2014, quan el Govern va aprovar la llei, es va fer una previsió de recaptació d’entre 1,3 i 2 milions d’euros el primer any i d’entre 300.000 i mig milió d’euros els anys següents”.

Cal tenir en compte, si no recordo malament, que el preu de les matrícules personalitzades oscil·la entre els 3.000 i 4.000 euros.

Ara sí que és interessant! Algú es va aturar a fer números? Quantes matrícules calen personalitzar perquè la recaptació en els tres anys sigui de 2,5 milions d’euros? Si la meva calculadora funciona bé, entre 700 i 800, depenent de l’oscil·lació de les xifres facilitades pel Govern.

En l’últim article, parlàvem de la capacitat, a vegades nul·la, de l’administració central per fer previsions pressupostàries. Però això va més enllà.

Hi ha una frase que diu que “cada poble o nació té el govern que es mereix”.

Molt em temo que en el cas d’Andorra, la cita pot funcionar a l’inrevés. O almenys, això és el que han de pensar els polítics del Principat.

O és que suposen que la gent no té res millor a fer que gastar-se els quartos en una matrícula que posi PEPI06? Afortunadament, la ciutadania ha contestat a aquesta pregunta amb els fets.