Albert Batalla és un professional de la política, en la pitjor expressió de la paraula. Amb 14 anys es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la incubadora de càrrecs del règim pujolista. Va ser secretari general i president d’aquesta organització i, un cop acabats els seus estudis universitaris de periodisme, va ser endollat a la Generalitat.
L’any 1999, amb 22 anys, ja va ser candidat a les llistes municipals de CiU a la Seu d’Urgell i el 2003 va obtenir, per primera vegada, l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. Albert Batalla, que ara té 40 anys, ha viscut toooota la seva vida de la política i de la Generalitat, sense que consti cap altra activitat laboral en el seu currículum: des del 2003 com a regidor i, des del 2008, com a alcalde de la Seu; i també des del 2003 fins ara, com a diputat al Parlament de Catalunya.
Albert Batalla no sap el que és ser un “putu” treballador ni els sacrificis que això comporta. Tampoc no sap el que significa ser un empresari o un autònom que s’ha de buscar i guanyar la vida. Albert Batalla és un buròcrata de la política que té per únic objectiu arrapar-se a la cadira per tal d’acumular càrrecs i mantenir els indecents privilegis econòmics inherents que això comporta. Pel cap baix, l’alcalde de la Seu d’Urgell s’ha embutxacat durant tots aquests anys de vi i roses més d’un milionet d’euros. Visca Catalunya!
Com a alumne aplicat de l’escola pujolista, Albert Batalla va comprendre i aplicar que per conservar el poder calen cinc principis:
- Fer la pilota als superiors jeràrquics del partit i saber dir “sí, senyor” a Barcelona
- Lligar complicitats i intercanviar favors amb els poders fàctics de Lleida i de la Seu d’Urgell
- Crear una colla d’estómacs agraïts amb bons salaris i endolls. El regidor i president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, és el comandant d’aquesta “guàrdia de corps”.
- Regar amb subvencions les entitats que acceptin fer la gara-gara a l’Ajuntament i marginar l’oposició
- Controlar els mitjans de comunicació per tal que no toquin els nassos i obeeixin dòcilment les directrius informatives
Però heus aquí que tot aquest tinglado caciquil, perfectament orquestrat i travat des de fa més d’una dècada, ha començat a esquerdar-se. La revista i el diari digital EL TRIANGLE van començar a furgar, fa mesos, en el vedat particular que té Albert Batalla a l’Alt Urgell i l’alcalde-diputat ha perdut els nervis i ha començat a cometre errors.
Per intentar tapar la boca dels periodistes que expliquem “coses inconvenients” de la seva gestió municipal, ens va interposar una querella criminal per suposades injúries i atacs contra la seva honorabilitat i la de la regidora Anna Vives. Els advocats d’EL TRIANGLE van “al·lucinar” amb aquesta querella que, segons la seva experta interpretació, no tenia ni cap ni peus i només s’explicava per una finalitat intimidatòria. És a dir, Albert Batalla volia espantar els periodistes que gosàvem trencar l’“omertà” imposada a l’Alt Urgell amb una contundent acció judicial que tenia per objectiu fer-nos callar i que marxéssim.
Doncs no. EL TRIANGLE ha arribat al Pirineu amb la ferma voluntat de fer net i quedar-s’hi. Per això, hem creat aquesta publicació germana, LA VALIRA, que ara mateix estàs llegint.
El titular del Jutjat n. 1 de la Seu d’Urgell, Ignacio Risueño, va emetre dies enrere un acte on decreta el sobreseïment de la querella criminal presentada per Albert Batalla i Anna Vives contra EL TRIANGLE. Aquesta resolució judicial és un paradigma d’enaltiment i respecte als valors democràtics que emparen la llibertat de premsa i una bufetada a la voluntat censora i repressora de l’alcalde i de la seva regidora de confiança. El text del magistrat Ignacio Risueño, que és per emmarcar, suposa una derrota a la prepotència que gasta i caracteritza la trajectòria política d’Albert Batalla.
Però no és aquesta l’única ensopegada que ha patit en els últims dies l’alcalde de la Seu d’Urgell. Carles Puigdemont i el PDECat l’han fet fora de les llistes electorals de Junts x Catalunya pels comicis del pròxim 21-D i, per primera vegada des de l’any 2003, Albert Batalla ja no seurà a l’hemicicle del parc de la Ciutadella. El dia 26 d’octubre, quan es rumorejava que el president de la Generalitat anava a convocar eleccions, l’alcalde-diputat va anunciar que abandonava el PDECat i, encara que se n’ha desdit amb posterioritat, aquest gest de deslleialtat li ha passat factura.
Acostumat a la bona vida que dona el salari de diputat al Parlament de Catalunya, ara Albert Batalla es troba amb un dilema: com podrà continuar vivint com un “príncep”? La solució que té més a mà és adjudicar-se un bon sou a compte de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Tindrà pebrots per parasitar les arques públiques d’un municipi deprimit on hi ha molta gent que les passa magres per subsistir i on les necessitats socials són peremptòries? Ho veurem en els pròxims dies…
