Que segueixi la festa … electoral

0
245
Per Sergi Cases

Fa tan sols un parell de mesos, el 28 de setembre per ser exactes, plantejàvem en aquest mateix espai el tema de les ideologies i dels constants canvis de jaqueta dels polítics. Joan Micó, el director del Centre de Recerca Sociològica d’Andorra (CRES), explicava que un dels motius de la desafecció de la gent pel que fa als temes d’índole política eren els canvis ideològics dels seus representants.

Però sembla que els polítics, o no s’assabenten, o no es volen donar per al·ludits, ja que acabem d’assistir a l’intent d’una nova coalició. A la notícia de LA VALIRA publicada el 20 de novembre podem llegir: “Socialdemocràcia i Progrés (SDP), mitjançant el seu president, Jaume Bartumeu, ha proposat als màxims responsables de Liberals d’Andorra (Ld’A) i del Partit Socialdemòcrata (PS) iniciar converses per establir un front comú que permetí acabar amb l’actual hegemonia de Demòcrates per Andorra (DA) -en el poder des de fa dues legislatures- i avançar en les reformes pendents.

Per parlar clar: un pacte d’esquerra i dreta per desbancar DA i tornar-los una mica de la seva mateixa medicina, tal com ja vam recordar que va ser la creació d’aquesta formació. Es pretén formar una coalició, a priori, incompatible des de les bases mateixes, encara que veient els veritables Frankestein polítics que es duen a terme a l’hora de tirar endavant iniciatives, sobretot a Espanya, ja res hauria de sorprendre’m.

Però això em planteja una pregunta que m’agradaria que algú em pogués respondre… Serà que a Andorra els partits d’esquerra només són menys de dretes? Com és possible que el PS pugui veure amb bons ulls aliar-se amb Liberals d’Andorra, tal com ha deixat entreveure el conseller general d’SDP, Víctor Naudi?

La sensació que em queda és que l’únic que importa és ocupar la cadira per quatre anys i, després, ja veurem. El mateix passa amb els programes electorals. Quan comença la campanya, el discurs se centra a exaltar els defectes del govern de torn i els programes electorals es dilueixen en una boira.

Tot això sense deixar de considerar que al Principat, en època electoral, s’estableix un règim de porta a porta, amb “militants” dels diferents partits explicant les bondats de votar per la seva formació. Vaja, que de vegades, fins i tot em donen ganes de convidar-los a un cafè.

La ciutadania hauria de tenir clares les condicions sota la qual decideix votar un partit o un altre, i això, evidentment, ha d’estar estipulat en els programes electorals. Que al cap i a la fi són l’única eina que té la gent per saber si al final del mandat es van complir les promeses o se les va emportar el vent. No haurien de valer només les matemàtiques parlamentàries. Qualsevol cosa que no sigui claredat ideològica porta a la confusió i al desengany, i, aleshores, els índexs de participació baixen.

Però com veuran, la classe política andorrana sembla fer cas omís i continua amb les mateixes pràctiques de sempre. Ja es mostraran molt preocupats quan l’abstenció s’hagi transformat en un veritable problema i ho tinguin davant els nassos. Mentrestant, que segueixi la festa.