Per descomptat, tothom té dret a pensar el que vulgui i a manifestar-ho públicament, si és possible amb respecte i tolerància. Però hi ha professions que són especialment delicades a l’hora d’exercir la llibertat d’opinió i d’expressió. Els jutges, els periodistes i els docents, per exemple, hem de ser molt responsables i curosos quan exercim la nostra feina i hem de deixar de banda els apriorismes i els partidismes, que és el que la societat ens reclama i exigeix.
Aquesta regla deontològica hauria de ser d’estricta aplicació en el cas dels mestres que tenen al seu càrrec l’educació dels infants i dels joves menors d’edat. Juntament amb els pares, els professors tenen una capacitat d’influència directa i una autoritat delegada per formar, des de molt petits, els nens i nenes. Els valors de l’escola catalana, formulats per grans pedagogs, es fonamenten en la pau, la companyonia, la solidaritat, la llibertat i el civisme.
Per això, resulta molt inquietant que vuit docents de tres escoles de la Seu d’Urgell -el director i quatre mestres del Mossèn Albert Vives; la directora i un docent del col·legi Pau Claris, i la directora de La Salle- hagin comparegut davant el jutge Ignacio Risueño pel procediment obert per un possible delicte d’incitació a l’odi. Segons els pares d’alguns alumnes, en aquests centres s’hauria abordat de manera intrusiva el conflicte polític del referèndum de l’1-O i, entre altres consideracions, s’hauria criminalitzat l’actuació de les forces de l’ordre (Policia i Guàrdia Civil) que, obeint ordres superiors, van intentar impedir-lo.
En ser la Seu d’Urgell una ciutat fronterera, hi ha destacaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. En molts casos es tracta d’agents que ja fa anys que són aquí i que hi han arrelat amb les seves famílies. Molts d’ells també tenen fills en edat escolar que estan matriculats en els col·legis de la vila.
Han mentit els nens i nenes que van explicar als seus pares la lliçó de “bons i dolents” que van sentir a l’escola, per boca d’alguns mestres, l’endemà de l’1-O? Ja se sap que els infants tenen molta imaginació i de vegades exageren: és aquest el cas? O tal vegada alguns professors independentistes, escalfats pels fets del dia anterior, no van saber autocontrolar-se i van donar la seva visió dels esdeveniments a les aules, sense ser conscients que podien ferir la sensibilitat i les emocions d’alguns alumnes? Aquesta és la delicada tasca que ara el jutge Ignacio Risueño haurà d’analitzar amb precisió quirúrgica.
Evidentment, es pot ser mestre i independentista a la vegada. De la mateixa manera que es pot ser mestre i vegà, mestre i fumador, mestre i budista… Però és obvi que un mestre responsable mai pot inculcar les seves opcions i opinions personals d’adult als infants en edat d’aprendre i, en tot cas, els ha d’ensenyar a tenir llibertat de mires, de pensament i de criteri. L’adoctrinament polític partidista no pot entrar a l’escola i els directors tenen l’obligació d’impedir-ho.
Veurem com continua i com acaba la instrucció judicial que mena el magistrat Ignacio Risueño. Però allò que resulta si més no sorprenent, d’entrada, és la campanya que, sense conèixer tots els detalls, s’ha muntat en suport dels encausats (el director i quatre mestres de l’Albert Vives) i, en conseqüència, de desprestigi i menyspreu dels pares que han presentat les queixes que ha denunciat la Fiscalia de Lleida.
A la Seu d’Urgell s’hi respira, com en moltes altres viles de Catalunya, un ambient tòxic, provocat per la tensió política i social provocada pel procés secessionista. La dinàmica de dividir la població entre “bons” (els independentistes) i “dolents” (els no independentistes) és caïnita i perversa.
El poder democràtic, en aquest cas l’Ajuntament, hauria de promoure la convivència ciutadana i tallar de soca-rel aquesta fractura, que només genera angoixa i mal estar. Però l’alcalde Albert Batalla actua més com un “hooligan” partidista que no com l’alcalde de tots, com seria la seva obligació institucional. A més, el cas es veu agreujat perquè un dels imputats, Isidor Alberich, director de l’escola Mossèn Albert Vives, és, a la vegada, regidor de l’equip de govern municipal.
Si hi ha un col·lectiu que hauria d’estar especialment protegit per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell és el dels infants. L’alcalde, en comptes de vetllar pel benestar dels més petits, s’ha col·locat automàticament al costat dels qui, presumptament, han agredit de paraula una colla d’alumnes pel fet de ser fills de famílies dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, de la qual cosa, òbviament, no en tenen cap “culpa”.
Un dels grans problemes de Catalunya és que, sovint, els polítics i els periodistes –d’aquí i d’allà- confonen la part amb el tot. Parlen dels “catalans” i, en realitat, es refereixen als “independentistes catalans”. Parlen dels “mestres”, així en genèric, i volen dir els “mestres independentistes”.
La instrucció que ha encetat el jutge Ignacio Risueño no és contra “els mestres”, ni contra “els catalans”, ni contra “el model d’escola catalana”, com s’ha dit de manera deliberadament errònia. La denúncia s’adreça contra tres directors d’escola i cinc mestres en concret que, segons les queixes formulades per uns pares d’alumnes, s’haurien excedit en les seves funcions en un tema tan espinós i enverinat com el procés independentista.
Cal que aquesta boira espessa que cobreix la Seu d’Urgell escampi i llueixi el Sol de la veritat. Cal que les coses es diguin pel seu nom i s’acabin les pors i els silencis còmplices. Cal que la justícia faci la seva feina fins a les últimes conseqüències, sense interferències polítiques ni maniobres externes de pressió.
