El ministre de Finances i portaveu del govern d’Andorra, Jordi Cinca, no aconsegueix alliberar-se del seu passat. L’advocat de Joan Samarra, exaccionista i expresident de l’empresa Orfund, ha denunciat davant el Tribunal Superior del Principat que l’home fort de l’executiu que presideix Toni Martí pot estar relacionat amb una trama internacional de tràfic d’armes que va operar a l’Àfrica Occidental durant les sagnants guerres civils de Libèria i Sierra Leone.
El passat 3 d’agost, el Tribunal de Corts va arxivar la querella presentada per Joan Samarra contra Jordi Cinca, en la qual l’acusava al ministre de Finances dels presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de capitals com a exdirector financer de l’empresa Orfund, dedicada a la compravenda d’or i minerals preciosos. El Tribunal de Corts va considerar que la querella era “temerària i absolutament infundada” i que, per exemple, una de les acusacions que s’hi formulaven, el blanqueig de capitals, no era delicte al Principat quan van ocórrer els fets denunciats, entre els anys 1995-2000.
Però Joan Samarra, que es va arruïnar en aquesta aventura empresarial i que considera Jordi Cinca el culpable de l’enfonsament d’Orfund, no es rendeix. Ha presentat un recurs contra l’arxivament de la querella criminal davant el Tribunal Superior i ara focalitza la denúncia en el “delicte subjacent” del tràfic d’armes, que sí que està tipificat en el Codi Penal andorrà. Per això, demana que la justícia investigui a fons les proves documentals aportades a la causa i ampliï la declaració de nous testimonis que podrien corroborar l’acusació.
Com ja ha explicat LA VALIRA, hi ha documents comprometedors que vinculen Jordi Cinca amb el negoci dels “diamants de sang”, com ara una transferència que va fer el 4 de gener del 2000 des de l’oficina de Western Union de la Seu d’Urgell a Alhaji Sekou Fofana, un dels homes de confiança de l’expresident de Libèria, Charles Taylor, condemnat pel Tribunal de La Haia a 50 anys de presó per crims contra la humanitat. Però la documentació aportada al Tribunal Superior per Joan Samarra també demostra que l’actual ministre de Finances va mantenir relacions comercials amb Fernando Fernández Robleda, un empresari espanyol que es dedicava al negoci de la fusta a Libèria, però que en realitat era el representant del traficant d’armes ucraïnès Leonid Minin, actualment refugiat a Israel.
Així ho constata un informe elaborat per Greenpeace, l’any 2001, “La madera de la guerra”, on es detalla la participació de Fernando Fernández Robleda en la companyia Exotical Tropical Timber Enterprises (ETTE), creada per Leonid Minin, que tenia la concessió del dictador Charles Taylor per explotar la fusta dels riquíssims boscos de Libèria. Relacionat amb aquest “favor”, que va causar un gran desastre ecològic al país, Leonid Minin -segons van demostrar els documents que li van ser confiscats a Itàlia, on va ser detingut l’any 2000- fornia armament a l’exèrcit de l’expresident liberià i a les milícies aliades de Sierra Leone, protagonistes d’un genocidi que va provocar uns 300.000 morts.
Jordi Cinca, en contra del que va declarar davant el Tribunal de Corts, no era només el director financer d’Orfund, sinó que estava molt implicat en el dia a dia de les activitats de l’equip que treballava sobre el terreny a l’Àfrica per aconseguir proveïments d’or i de diamants, que posteriorment eren traslladats a Andorra per a la seva comercialització. Així ho va testimoniar davant la batlle (jutgessa), Olga Baró, una jove de Sant Julià de Lòria que va treballar per Orfund a les oficines de Bamako (Mali), Abidjan (Costa d’Ivori) i Monròvia (Libèria) de la companyia andorrana.
En concret, va explicar que Jordi Cinca havia estat en sis ocasions a l’Àfrica per qüestions de treball i que les seves estades s’acostumaven a perllongar de dilluns a divendres. El ministre no ha dit tota la veritat a la justícia i això, en les democràcies europees, es paga amb la dimissió (o Andorra no és Europa?).
