La defensa de Joan Samarra ha formulat recurs a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, contra l’Aute d’arxivament de la querella presentada contra Jordi Cinca i Manuel Terren, dictat pel Ple del Tribunal de Corts en data 31 de juliol de 2017.
Les diligències que s’han practicat, en opinió de la part querellant, són insuficients per a dilucidar els fets denunciats donat que aquestes s’han limitat a prendre declaració dels querellats i d’un únic testimoni dels set que es van proposar, així com a aportar part de la documentació relativa a la fallida d’ORFUND. Alhora, es demana que d’acord amb el que disposa l’article 46 del Codi de Procediment Penal s’autoritzi a la part querellant a intervenir en les declaracions i en les diligències que s’hagin de practicar.
De les poques diligències practicades es considera que “no es pot invocar la prescripció donat que de la declaració del mateix Terren es pot intuir que també apareix la presumpta comissió del delicte de blanqueig derivat del tràfic d’armes, vinculat al tràfic de diamants”, que van servir per finançar crims contra la humanitat, l’anomenat cas dels “diamants de sang” durant el règim de Taylor a Libèria.
Concretament, el mateix Terren afirma que hi havia contactes amb Fernando Fernández Robleda, que el coneixia de Libèria i treballava en una empresa d’explotació de fusta (a més, s’ha aportat a la querella intercanvis de correus electrònics entre Cinca i Fernández Robleda). I és pública i notòria, segons el recurs “la vinculació que hi havia en aquella època del negoci de l’explotació de fusta a Libèria amb el tràfic d’armes que va permetre el genocidi”.
En tot cas, de cap de les maneres la querella es creu “temerària”. La part querellant ha aportat més de 50 documents que acrediten els fets que s’exposen i que podrien ser constitutius de delicte.
Es constata, asseguren, que en presumptes delictes de blanqueig, tant des de la Policia com des de la Batllia “s’incoen diligències prèvies per investigar els fets encara que només se’n tinguin coneixement a través de notícies publicades a algun mitjà de comunicació o bé a través d’internet, i d’igual manera es procedeix des de la UIFAND”.
De confirmar-se aquest vincle aprecien que “ens trobaríem davant d’un delicte continuat de blanqueig tipificat i penat al Codi Penal de 1995 amb la posterior reforma de 1997 motius pel qual no s’escauria estimar la prescripció”. En tot cas, s’afegeix que “cal una instrucció més àmplia de les Diligències Prèvies que es van incoar; és a dir, cal investigar si els fets denunciats es corresponen o no amb la realitat”.
S’argumenta que el fet que un dels querellats sigui una persona aforada no ha d’impedir que s’efectuï la instrucció de la causa en termes d’igualtat amb la instrucció que es porta a terme per la Batllia especialitzada. En la majoria dels casos, per no dir en tots els assumptes oberts o fins i tot jutjats pel delicte subjacent de blanqueig, l’origen de la investigació judicial s’ha fonamentat majoritàriament en indicis motiu pel qual, “en el cas de la querella presentada pel Sr. Samarra, hauria de comportar una investigació més aprofundida”.
Tanmateix lamenten que el Govern d’Andorra hagi pres partit en favor d’un dels seus ministres en un afer personal vinculat a la seva activitat professional anterior. El Govern ha de dirigir l’administració de l’Estat amb total objectivitat i no pot utilitzar la institució per posicionar-se institucionalment tot “celebrant que s’arxivi la querella” instada a títol personal contra un dels seus membres. En aquest sentit, estimen que “els membres del Govern es deuen a la Institució que representen i no al partit polític de DA”.
Finalment, recorden que l’article 10 de la Constitució reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d’aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, “substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei i que la nostra Constitució proclama la separació de poders, que visiblement aquest Govern obvia”.
