Els independentistes viuen a la lluna

0
245
Per Jaume Reixach

El gran error i la gran ingenuïtat del moviment independentista és no entendre el món en què vivim ni el marc geopolític en el qual està ubicada la Catalunya del segle XXI. Espanya és la quarta economia de  la Unió Europea i una plataforma imprescindible per a l’estructura militar de l’OTAN. Qualsevol operació de desestabilització interna que amenaci el govern democràticament legítim de Madrid -i la pretesa secessió de Catalunya ho és-  comptarà amb una resposta activa i contundent de Brussel·les i de Washington. La complicitat i la solidaritat entre els socis del bloc europeu i occidental és fèrria i inqüestionable.

Contra això, el govern de Carles Puigdemont no hi té res a fer. Som massa petits, no tenim exèrcit ni matèries primeres estratègiques, la Generalitat està ofegada financerament i la nostra economia està totalment interconnectada i és absolutament dependent dels mercats  espanyol i europeu. Ja ho vaig escriure quatre anys enrere: en l’actual escaquer mundial, l’únic aliat hipotètic del secessionisme català seria la Rússia de Vladímir Putin (Francesc Macià va viatjar l’any 1924 a la Unió Soviètica per demanar suport a la causa independentista que ell liderava i el president Lluís Companys va caure, rendit, en braços de Moscou durant la Guerra Civil espanyola), però aquesta possibilitat és, en l’actualitat, quimèrica.

El govern espanyol no ha dubtat ni dubtarà a l’hora de reclamar que els seus aliats europeus i occidentals l’ajudin a mantenir la seva integritat territorial davant el desafiament dels independentistes catalans, que assolirà el seu clímax amb l’anunciat referèndum unilateral i “definitiu” del pròxim 1-0. En aquest context, l’“amic americà” ja ha mogut peça i qui no ho vulgui veure és que és cec.

1) El 10 de març del 2015, el FinCEN, un organisme depenent del departament del Tresor dels Estats Units, va emetre una notice que va provocar la fulminant intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), on els Pujol hi tenien amagada una part del seu “tresor”. Mesos abans, la “policia patriòtica” de l’exministre Jorge Fernández Díaz havia aconseguit –després de pressionar els principals exaccionistes de la BPA, els germans Cierco, amb “rebentar-los” el Banco de Madrid, que també controlaven- extractes bancaris que provaven l’existència de quatre comptes del clan Pujol en aquesta entitat, però amb “només” 3,4 milions d’euros. Pocs diners, van considerar els investigadors.

La notice del FinCEN va terroritzar els banquers i el govern andorrà que, després d’haver-s’hi negat inicialment, van accedir a obrir de bat a bat les portes del Coprincipat a les comissions rogatòries enviades pel jutge José de la Mata, que instrueix el sumari del cas Pujol. D’aquesta manera, s’ha pogut localitzar i documentar el gruix del “tresor” de la família de l’expresident de la Generalitat –a qui es considera el referent i el principal instigador del procés independentista català- en una altra entitat bancària del país, l’Andbank, que ha lliurat a la justícia espanyola milers de documents comptables que han servit de base per a la imputació del matrimoni Pujol i dels seus set fills.

La intervenció de la BPA per part de les autoritats andorranes també ha permès seguir el rastre de les fundacions de Panamà-Belize on, a última hora, els Pujol van intentar amagar la seva fortuna. En aquest sentit, la col·laboració i complicitat de l’organisme nord-americà que lluita contra el blanqueig internacional de diners ha estat essencial per demolir la imatge i el prestigi de Jordi Pujol, “padre padrone” del nacionalisme català.

2) El 21 d’agost del 2017, el National Counterterrorism Center (NCTC), un organisme de Washington que coordina els diversos serveis d’intel·ligència nord-americans en  la lluita contra el terrorisme, va reenviar a la policia espanyola una nota del passat 25 de maig, on advertia d’un possible atemptat jihadista a Barcelona, “specifally La Rambla street”,  que va ser publicada a El Periódico. Aquesta nota ha provocat una gran controvèrsia política i mediàtica:

*D’un cantó, perquè el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va assegurar públicament que era falsa i el fundador de Wikileaks, Julian Assange, va afirmar, des del seu refugi de l’ambaixada de l’Equador a Londres, que havia estat manipulada. Aquest argument ha estat assumit pel bloc mediàtic independentista per desacreditar i fer broma amb el seu contingut, atribuint-lo a les clavegueres de l’Estat.

*De l’altre, perquè els polítics i els mitjans antiindependentistes han defensat que aquest document era verídic i que la cúpula dels Mossos, que també en va tenir coneixement a finals del mes de maig, va cometre una greu irresponsabilitat per no tenir-lo en compte a l’hora d’extremar la vigilància a la Rambla, que tal vegada hauria evitat l’atemptat del passat 17 d’agost.

La polèmica desfermada per la filtració d’aquesta nota ha estat molt agra i ha comportat gravíssimes acusacions de deshonestedat professional contra el director d’El Periódico, Enric Hernàndez, que, d’altra banda, ha rebut el suport d’altres estaments i mitjans periodístics espanyols.

De tot aquest tèrbol episodi –la primera reproducció de la nota  del 25 de maig de l’NCTC, Enric Hernàndez la va atribuir erròniament a la CIA i era una transcripció de l’original que va ser  “pintada” pel diari per fer-la passar per autèntica- jo em quedo amb una dada: a petició del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO), organisme que dirigeix el comissari José Luis Olivera, l’NCTC va acceptar, quatre dies després dels atacs del 17-A, tornar a enviar la seva nota del 25 de maig. I aquesta comunicació va ser filtrada expressament a El Periódico per tal de deixar amb el cul a l’aire el major Josep Lluís Trapero i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que també havia negat públicament la seva existència.

Molt de compte. Això vol dir que l’organisme dels Estats Units que coordina la lluita antiterrorista internacional va donar el seu vistiplau, explícit o implícit, perquè una informació confidencial encriptada que va trametre als cossos de seguretat de l’Estat espanyol, incloent-hi els Mossos d’Esquadra, fos difosa a través d’un mitjà de comunicació de Barcelona amb l’objectiu descarat de desprestigiar els comandaments polítics i operatius de la policia catalana.

Aquesta filtració és, en si mateixa, d’una extrema gravetat i un advertiment que apunta directament al cap del president Carles Puigdemont. Imaginem per un moment que els 100 quilos de “la mare de Satanàs” que l’escamot jihadista de Ripoll havia preparat al xalet okupat d’Alcanar haguessin explotat a Barcelona en les furgonetes llogades, plenes de bombones de butà: avui parlaríem de centenars de morts.

La pregunta és una altra i provoca calfreds: com, quan i a través de qui es va assabentar l’NCTC que s’estava preparant un gran atemptat terrorista a Barcelona, “specifally La Rambla street”?

Malauradament, és el món on vivim i els nostres independentistes estan a la lluna.