La contaminació per microplàstics arriba fins a llocs alts i remots. Un estudi fet per investigadors francesos mostra que en una estació meteorològica aïllada dels Pirineus hi ha una concentració d’aquests petits fragments de plàstic equiparable a la que es pot trobar en grans ciutats com París. L’estudi es publica a la revista Nature Geoscience.
Els microplàstics són fragments molt petits producte de la destrucció d’objectes o residus de plàstic. Poden tenir uns mil·límetres, però mesurar també només mil·lèsimes de mil·límetre. Si bé hi ha estudis recents que mostren la presència de microplàstics en llacs alpins i en moltes zones dels oceans, falten dades sobre la seva concentració en llocs aïllats.
Per això, un equip d’investigadors del Laboratori d’Ecologia Funcional i Medi Ambient de Castanet Tolosan, una població situada al sud de Tolosa de Llenguadoc, van decidir estudiar un punt elevat i allunyat de nuclis habitats.
L’equip dirigit per Steve i Deonie Allen va triar l’estació meteorològica de Bernadouze, situada 1.425 metres sobre el nivell del mar. La zona residencial més propera és Vic de Sòs, un poblet de 540 habitants. La població de certa importància situada més a prop és Foix, amb vora 10.000 habitants, que es troba a 25 quilòmetres.
Com a les grans ciutats
Els investigadors van recollir mostres en cinc ocasions. Van trobar grans quantitats de microplàstics i van calcular que cada dia es dipositaven en aquella estació 366 partícules per metre quadrat.
Es tracta d’una quantitat tan elevada que els va sorprendre. En l’article expliquen que la xifra és comparable a la que estudis recents han donat per a grans ciutats com París -amb una àrea urbana que té més de dotze milions d’habitants- o Dongguan, una ciutat xinesa de més de vuit milions d’habitants.
Si bé la concentració en aquestes megaciutats, tot i ser elevada, es pot relacionar amb l’elevat ús de plàstics en l’àmbit urbà, la seva presència a Bernadouze és sorprenent. Segons els autors, els microplàstics poden recórrer distàncies de fins a 95 quilòmetres des del punt on s’han generat o dipositat. El vehicle principal és el vent, i les pluges o nevades intenses fan que es dipositin en el sòl.
Si bé no es coneixen encara a fons els problemes que els microplàstics poden produir en la salut humana o en els ecosistemes, les quantitats que es van detectant desperten preocupació. Per la seva mida tan petita poden ser ingerits fàcilment per animals i passar a l’organisme humà.
El que sembla clar és que poden arribar pràcticament a qualsevol lloc, si en una remota estació meteorològica del Pirineu se n’han trobat concentracions tan elevades.
335 milions de tones de plàstics cada any
Els autors recorden que, segons dades del 2016, a tot el món es produeixen 335 milions de tones de plàstics cada any. Vora el 20% es produeixen a Europa, sobretot per a embolcalls i bosses. Això significa que tenen una vida curta.
D’altres plàstics poden estar en servei durant molts anys. Tots, un cop descartats, es degraden molt lentament i això explica que s’acumulin amb facilitat. Una part dels residus plàstics poden ser grans, com ara ampolles, però es van fragmentant fins a produir microplàstics o partícules encara més petites. S’escampen pel medi i són difícils de detectar i, per tant, encara més de controlar i eliminar.
