La revenda d’entrades al Camp Nou s’havia convertit en un negoci milionari i fosc al qual el mateix FC Barcelona no s’havia atrevit a mirar cara a cara durant els últims anys. Corria el risc, com així ha estat, de trobar roba bruta a casa, en aquest entorn aparentment legal i pseudocontrolat dels operadors turístics amb llicència per vendre, sota el segell oficial, tiquets del FC Barcelona.
Mentre s’espera l’aixecament del secret de sumari de l’operació Duarte, després que la Guàrdia Civil realitzés registres fa unes setmanes en diferents agències i detingués deu persones sospitoses de participar en una trama organitzada de falsificació d’entrades, se sap que s’han enxampat “peixos grossos”, a més d’altres de mida més petita que, en qualsevol cas, s’enfronten a probables delictes d’estafa i altres càrrecs penals d’índole econòmica i fiscal propis d’una organització criminal.
En un sol partit, com l’escollit per a la gran batuda del 2018, el Clàssic del futbol mundial Barça-Madrid, els beneficis nets d’aquesta trama s’han calculat en 1,5 milions d’euros, la major part no facturats legalment. És el mateix import del perjudici que el club blaugrana ha patit en un únic partit, sense comptar els milions d’euros perduts per culpa d’aquesta pirateria de major o menor calat al llarg dels últims anys.
Segons la Guàrdia Civil, responsable de la investigació en el marc de l’operació Duarte, endegada pel jutjat d’instrucció núm. 1 de Barcelona, ja s’han produït nou registres en oficines i agències que el mateix FC Barcelona havia validat i autoritzat mitjançant convenis privats per a la revenda oficial d’entrades, d’acord amb un model de gestió que, des de sempre, havia afavorit més uns que altres i aixecat tota mena de suspicàcies.
Els experts consideren que, segurament, només s’ha destapat una part del negoci brut i que, de totes maneres, serà difícil treure l’aigua clara d’algunes de les complexes xarxes de col·locació d’entrades i d’arribar a distingir i posar davant la justícia els veritables caps d’aquestes màfies.
