Una de les organitzacions criminals més perilloses i sanguinàries del món, la Cosa Nostra siciliana, es va aprofitar de la laxitud i la complicitat de les autoritats andorranes per amagar una part del seu botí en dues entitats financeres del país, Crèdit Andorrà i Andbank. Així ho constata la investigació que ha fet la Fiscalia de Palerm (capital de Sicília) i que ha comptat amb la col·laboració de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) i de la Batllia andorranes.
En els anys seixanta del segle passat, l’illa de Sicília va ser escenari d’una cruenta batalla pel control del crim organitzat, que va durar més de 30 anys, en la qual es va imposar –a sang i foc- el clan de la ciutat de Corleone (els Corleonesos). Els màxims líders d’aquesta branca de la Cosa Nostra van ser Bernardo Provenzano (foto) i Salvatore Riina, que van deixar una muntanya de cadàvers en la seva ascensió i domini de la cúpula de l’organització criminal.
UN ESTAT DINS DE L’ESTAT
La puixança de la màfia siciliana en les últimes dècades –que ha arribat a convertir-se en un Estat dins de l’Estat- no s’explica sense la seva estreta complicitat amb el poder polític i, en especial, amb l’antiga Democràcia Cristiana (DC) d’Amintore Fanfani i Giulio Andreotti. Un personatge cabdal d’aquesta trama criminal que va dominar Sicília amb mètodes terroristes va ser Vito Ciancimino, exalcalde de Palerm i, durant anys, responsable polític de la DC a Sicília.
Les investigacions menades per la Fiscalia italiana sobre el clan dels Corleonesos han permès establir que Vito Ciancimino era el “cervell gris” de les seves activitats criminals i que, en realitat, els capos Bernardo Provenzano i el sanguinari Salvatore Riina operaven sota les seves directrius i la seva influència. En aquest sentit, alguns dels enemics polítics de Vito Ciancimino, tant de la DC com del PCI, van caure aniquilats per les bales de la màfia.
LA COMPLICITAT DEL VATICÀ
A més dels polítics i funcionaris corromputs, l’altre gran aliat de la Cosa Nostra va ser una part de l’Església catòlica, que col·laborava, discretament, amb les activitats mafioses a canvi de rebre importants donatius. Vito Ciancimino va amagar i moure la seva fortuna criminal a través de l’Institut d’Obres de la Religió (IOR), la banca vaticana. En ser el Vaticà un estat sobirà, l’operativa de l’IOR quedava fora del control de les autoritats financeres i judicials italianes i era un amagatall perfecte pels diners de la màfia.
Amb el paraigua de la protecció política corrupta, la Cosa Nostra va aconseguir infiltrar-se en molts sectors econòmics que, fins aleshores, no havia tocat. L’adjudicació d’obres públiques, la recollida d’escombraries, les operacions immobiliàries, l’entrada accionarial en empreses privades, el control de la banca… van obrir una nova i floreixent etapa en els negocis de la màfia siciliana, sota el control dels corleonesos Vito Ciancimino, Bernardo Provenzano i Salvatore Riina, que va començar a infiltrar-se per altres zones d’Itàlia. La fulgurant expansió de les activitats de l’empresari milanès Silvio Berlusconi –i el seu posterior èxit polític- va comptar amb el suport financer ocult d’aquesta organització criminal.
EL NEGOCI DEL GAS
Un dels molts negocis en els quals es va infiltrar la Cosa Nostra va ser en el de la distribució de gas, a través de l’empresa Gasdotti Azienda Siciliana SpA, fundada l’any 1981. Aquesta empresa va aconseguir, amb mètodes mafiosos, l’explotació del subministrament de gas a 74 municipis de Sicília i de la regió dels Abruços. Dos homes de la màxima confiança de Vito Ciancimino, el fiscalista Gianni Lapis i el funcionari Ezio Brancato, controlaven oficialment l’accionariat de la companyia, si bé eren, en realitat, testaferros dels interessos de la Cosa Nostra.
L’enorme poder que va acumular la màfia siciliana va posar en escac les institucions de l’Estat italià, que, a la dècada dels anys 80, va decidir encetar una ofensiva frontal contra la Cosa Nostra. En aquesta espiral de violència desfermada destaca l’assassinat, l’any 1992, dels magistrats Paolo Borsellino i Giovanni Falcone, que va significar el principi de la fi del “clan dels Corleonesos”, ja que la judicatura i la policia italianes van declarar-los la “guerra” sense quarter. També el Vaticà, durant el papat de Joan Pau II, va condemnar rotundament les activitats mafioses i va tallar-hi tots els vincles.
EL TRESOR DELS CORLEONESOS
L’any 1993 va ser detingut el sanguinari Salvatore Riina, considerat el “cap militar” de la Cosa Nostra, que va morir l’any passat a la presó. Vito Ciancimino va ser detingut per corrupció i condemnat a presó, abans de morir, l’any 2002. Bernardo Provenzano, formalment el capo di tutti i capi de la Cosa Nostra, va ser detingut l’any 2006 a Corleone –després de viure en la clandestinitat durant 43 anys- i va morir l’any 2016. Ezio Brancato, el testaferro de la Cosa Nostra en nombrosos negocis, entre els quals l’empresa Gasdotti Azienda Siciliana SpA, també va morir l’any 2000.
Els principals protagonistes d’aquesta pàgina tràgica de la història d’Itàlia –que va deixar més de 1.700 morts- han desaparegut.., però la màfia siciliana continua operant, si bé de manera invisible i sense protagonitzar matances al carrer. Sense anar més lluny, el passat 4 de desembre, la policia italiana va desarticular la nova cúpula de la Cosa Nostra, liderada pel joier Settimo Mineo, i 45 dels seus membres.
A més, queda per descobrir i recuperar el fabulós tresor que va acumular el “clan dels Corleonesos” durant els seus anys de màxima esplendor. I a això es dedica, amb especial intensitat, la Fiscalia de Palerm.
“SOCIALMENT PERILLOSES”
Formalment, Ezio Brancato era un funcionari adscrit al departament d’Agricultura del consell regional de Sicília, però, en realitat, era un home de la màxima confiança de Vito Ciancimino i persona clau en les finances de la Cosa Nostra. Va ser el tresorer de la DC siciliana i era l’encarregat de cobrar i blanquejar les comissions i els xantatges que nodrien les arques del partit. A la seva mort, l’any 2000, va deixar l’herència de la seva fortuna a la seva dona, Maria d’Anna (que, actualment, té 72 anys), i a les seves filles, Monia (45 anys) i Antonella (36 anys).
Però els diners, les accions, les propietats immobiliàries i les joies que constaven a nom d’Ezio Brancato eren realment seus o de la màfia? Aquesta és la pregunta que s’ha fet la Fiscalia de Palerm i que, després d’una laboriosa investigació, ja té resposta: fa uns dies, Maria d’Anna i la seva filla Monia han estat considerades pel Tribunal de Palerm com “socialment perilloses” per les seves connexions amb la Cosa Nostra i s’ha decidit que tots els béns que els hi han estat confiscats, avaluats en més de 40 milions d’euros, passin a mans de l’Estat italià per ser considerats de procedència criminal.
LA FORTUNA D’EZIO BRANCATO
En concret, s’han localitzat i travat a les hereves d’Ezio Brancato sis empreses comercials a Itàlia i a Espanya; cinc participacions accionarials en societats italianes; 59 propietats immobiliàries a Sicília, Costa Smeralda (Sardenya) i Barcelona; quatre automòbils (tres en territori espanyol); una moto; 118 comptes a Itàlia, Espanya i Andorra; diners en efectiu i joies.
L’any 2004, quan Ezio Brancato i el seu protector, Vito Ciancimino, ja eren morts, l’empresa Gasdotti Azienda Siciliana SpA va ser comprada per la companyia catalana Gas Natural (actualment, Naturgy Energy Group) per 115 milions d’euros. Una operació d’aquesta importància –feta en vida del capo di tutti i capi Bernardo Provenzano- és obvi que va ser controlada per la Cosa Nostra.
UN PIS ALS CORTALS D’ENCAMP
La dona i les filles d’Ezio Brancato, hereves de les accions de Gasdotti Azienda Siciliana Spa, van rebre una bona picossada d’aquesta compravenda, calculada en uns 47 milions d’euros. Això va provocar greus tensions amb altres prominents membres del grup de Vito Ciancimino que també estaven vinculats a l’empresa gasística i que reclamaven la seva part dels beneficis.
Per escapar de les pressions, Monia Brancato es va instal·lar a Barcelona, des d’on ha fet nombroses inversions immobiliàries i empresarials, juntament amb el seu segon marit, l’advocat Julio Quintas Casellas –exempleat de Gas Natural-, que consta al capdavant d’una desena de societats immobiliàries i de gestió de residus. La parella va comprar un pis al carrer Ganduxer de Barcelona, una finca a la Bisbal del Penedès i un pis a la urbanització Els Cortals d’Encamp (Andorra).
LA PISTA ANDORRANA
Precisament, seguint el rastre de les transaccions financeres de les hereves d’Ezio Brancato, la Fiscalia siciliana va arribar a Andorra, on va requerir la col·laboració de la Batllia. Així es va descobrir que Monia Brancato tenia comptes, diners i joies sota la custòdia de Crèdit Andorrà i d’Andbank. En concret, segons va informar l’Altaveu Digital, se li van trobar i se li van bloquejar 1,4 milions d’euros en dipòsits en aquestes dues entitats financeres, a més de 90.000 euros en efectiu, joies i diamants valorats en 70.000 euros que tenia amagats en una caixa de seguretat a Crèdit Andorrà.
L’any 2016, una comitiva judicial italiana, encapçalada pel fiscal Francesco Lo Voi, es va traslladar a Andorra per contrastar les investigacions fetes per la UIFAnd i confirmar el bloqueig dels béns. Segons fonts judicials italianes, la part del botí confiscat a Andorra seria, finalment, d’uns 6 milions d’euros.
LA INFILTRACIÓ MAFIOSA
El Tribunal de Palerm acaba de confirmar que, sense cap mena de dubtes, la fortuna que remenen Monia Brancato i la seva mare, Maria d’Anna, té un origen criminal. Sense que aquesta filiació mafiosa fos detectada pels departaments de compliance de Crèdit Andorrà i d’Andbank, Monia Brancato va poder obrir comptes i contractar caixes de seguretat en aquestes dues entitats financeres. La infiltració de la Cosa Nostra a Andorra és un dels fets més greus de la història de la banca andorrana i algú hauria d’exigir responsabilitats judicials als gestors de Crèdit Andorrà i d’Andbank que ho van permetre.
