La funció d’un advocat és, òbviament, defensar els seus clients. Però la deontologia professional té unes normes i uns límits: la decència personal i el respecte a la veritat factual per respecte a la llei i a la justícia.
L’advocat Manuel Pujadas no és un bon exemple d’honestedat professional. Va deixar a l’estacada, de la nit al dia, la representació legal dels treballadors de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA) per passar a cobrar 25.000 euros mensuals (més IGI) del govern de Toni Martí i convertir-se en el flagell d’aquest col·lectiu laboral, en un dels casos de traïció jurídica més sonats que s’han produït mai en la història d’Andorra.
Però el seu sobtat i radical canvi de jaqueta en el cas BPA no és la primera barrabassada deontològica que perpetra Manuel Pujadas en l’exercici professional. També va faltar clamorosament a la veritat en el seu escrit de defensa de Jordi Jofre, l’expresident de la gestora d’inversions Valora, que va fer fallida l’any 2007. Més d’11 anys després, aquest escàndol financer encara està pendent de judici.
LA VALIRA ha aconseguit el sumari del cas Valora i està exhumant els 24.455 folis, més els annexos, de documentació processal. Un dels escrits que crida l’atenció és l’informe de defensa de Jordi Jofre, elaborat pel despatx de Manuel Pujadas, per la quantitat d’inexactituds i mentides deliberades que conté.
SIGNATURA PER IMPORT IL·LIMITAT
*Segons consta en el sumari, Jordi Jofre era l’única persona de Valora que tenia poders notarials per signar moviments financers de la gestora d’inversions per import il·limitat. Malgrat això, l’escrit del bufet de Manuel Pujadas assegura que el seu defensat es limitava a seure al consell d’administració de l’empresa com a president i que no va tenir mai res a veure amb l’operativa ordinària de Valora, malgrat que les proves documentals ho contradiuen.
*Segons l’escrit del bufet de Manuel Pujadas, Jordi Jofre només tenia signatura registrada per operar amb l’Andbank, però en el sumari consta que també tenia poders a la filial del banc belga Dexia a Luxemburg, a través del qual es liquidaven totes les operacions de risc amb el Commerzbank, que van provocar el forat de 22 milions d’euros i la fallida de Valora.
DIPÒSITS DELS CLIENTS PIGNORATS
*Per demostrar la suposada “innocència” de Jordi Jofre, el seu advocat assegura que no hi ha ni una sola ordre operativa amb la seva signatura. Doncs bé, en el sumari hi ha ordres cursades per Jordi Jofre a Dexia, referents precisament a operacions amb el Commerzbank.
*Jordi Jofre signa, en nom de Valora, tots els contractes amb Dexia Luxemburg per fer una operativa similar a la que va arruïnar els clients de la gestora. Destaca, en aquest sentit, el contracte d’opcions on assumeix que és coneixedor que les pèrdues poden ser il·limitades i pignora els diners dels clients de Valora per respondre del daltabaix financer que es pogués produir amb les operacions de derivats, com així va passar amb el Commerzbank.
*En l’escrit de defensa s’afirma que al Commerzbank no li consta cap relació amb Jordi Jofre. Però Manuel Pujadas torna a fer trampes: la comissió rogatòria que la Batllia va enviar al Commerzbank va resultar negativa, ja que, oficialment, en els seus arxius no hi constaven Valora ni cap dels seus directius, entre els quals, Jordi Jofre. Aquest és un dels misteris més estranys del cas Valora, que la Batllia mai no s’ha preocupat d’investigar, tot i que, suposadament, és per aquí per on es van perdre els 22 milions d’euros i que el banc alemany es va oferir a col·laborar amb les autoritats judicials andorranes per aclarir què havia passat exactament amb aquestes operacions.
DINERS NEGRES
*També apareix la signatura de Jordi Jofre en documents que autoritzen empleats de Valora a retirar efectiu de l’Andbank, operacions relacionades amb el tràfic de diners negres que encobria aquesta gestora d’inversions.
*A més, Jordi Jofre i Xavier Felipó (l’únic que ha estat imputat per la Batllia per aquesta estafa) van obrir conjuntament una caixa forta a Fibanc a Barcelona, com consta documentalment provat. Els diners que s’ingressaven en aquesta caixa forta anaven a parar al compte òmnibus de Valora a l’Andbank a Andorra, prova fefaent que Jordi Jofre sabia perfectament a què es dedicava Valora.
DESIMPUTAT PER LA BATLLIA
*Jordi Jofre va ser president de Valora –entitat fundada per Fibanc i Reig Patrimonia (Andbank)- entre els anys 2001 i 2005. Per exculpar el seu client, el bufet de Manuel Pujadas afirma que l’auditoria de l’any 2005 no presentava cap objecció, tot i que, segons ell, va ser l’exercici en el qual Valora va registrar les pèrdues més importants. Això és fals: les pèrdues més importants, de 15 milions d’euros, es van produir l’any 2006, segons certifica l’auditoria forense encarregada per l’INAF quan va ser intervinguda la societat.
*Tampoc és cert que l’auditora KPMG no fes cap observació sobre els comptes de l’any 2005, com assegura l’advocat defensor de Jordi Jofre. Al contrari, en l’informe s’hi constaten nombroses irregularitats en les signatures, en operacions que es tanquen per telèfon, en operacions internes de compravenda que no es poden verificar, en ordres de compravenda sense documentar, etc.
Malgrat les mentides, incongruències i omissions que conté l’escrit de defensa de Manuel Pujadas, l’advocat va aconseguir allò que, en funció de la documentació sumarial, semblava inversemblant: que la batlle Núria García Val, una de les sis que han intervingut fins ara en el sumari del cas Valora, desimputés, el 12 de maig del 2014, el seu client Jordi Jofre, l’expresident de la gestora d’inversions. L’únic acusat que queda per aquesta estafa, Xavier Felipó, és formalment insolvent…
