La ciutat, seu del Bisbat d’Urgell i del copríncep d’Andorra, és dues vegades mil·lenària. La seva privilegiada situació, a la confluència del riu Valira amb el riu Segre, l’ha constituït com a nucli de comunicacions a través de la història. La població ha assolit 12.500 habitants, amb un moderat creixement en el segle XX, amb nous pobladors, recollits del despoblament de la mateixa comarca i de fluxos de migracions internes espanyoles.
En tombar de segle, com a la resta de Catalunya, es va produir a la Seu una nova aportació de residents fins al 2008 però, després, va baixar de nou la població a causa de la crisi econòmica.L’any 1980, en un context de recuperació democràtica després de 40 anys de dictadura, l’Ajuntament va idear reservar un espai de parc a la zona del Salit de Segre, al peu del centre històric de la població, i va dibuixar-lo al Pla general d’ordenació urbanística que havia d’orientar i ordenar el creixement urbà durant vint anys.
Dos anys més tard, el novembre de 1982, uns aiguats extraordinaris que van afectar bona part del Pirineu també van inundar de nou la plana al·luvial del riu Segre, al voltant de la ciutat, com succeeix dues o tres vegades cada segle. El record de 1937, durant la guerra civil, i de 1907 va ser recuperat per la gent més gran de les valls. La reacció de les administracions públiques davant de les calamitats i dels danys provocats per les aigües de la crescuda dels rius, va ser en aquell temps exemplar, i a la ribera de la Seu va permetre concretar el reiterat projecte de canalització de 4 km del riu entre Alàs i la ciutat.
La reordenació parcel·lària de la propietat i la reordenació de camins i recs, va incorporar la reserva de 7 hectàrees de terreny destinades a crear el Parc que es va concebre també com a parc esportiu. L’esport del piragüisme d’aigües braves, que s’havia implantat a la Seu el 1964 amb la creació d’un club de caiac, va trobar la seva oportunitat de tenir una instal·lació permanent d’activitat. El disseny dels canals esportius representa la columna vertebral del Parc.Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que aquest any 2017 faran el 25è aniversari, van ser la gran oportunitat d’aixecar el llistó de la qualitat del Parc.
La disciplina esportiva de canoa eslàlom ni tan sols figurava en el programa d’esports de competició en els jocs de la XXV olimpíada del Comitè Olímpic Internacional, COI. La conjunció dels esforços i de les iniciatives dels ajuntaments de la Seu i Barcelona, les federacions de piragüisme espanyola i internacional, i el suport del president del COI, Joan Antoni Samaranch, van aconseguir fer aprovar la Subseu Olímpica de la Seu i la inclusió de la disciplina de l’eslàlom en el programa oficial. Des de 1992 fins a Tokio 2020, l’eslàlom ha continuat en els jocs olímpics d’estiu, amb molt bona audiència mediàtica, derivada de la seva gran espectacularitat.
El Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona’92, amb l’ajuntament de la Seu, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, entre altres institucions, van fer construir la instal·lació dels canals esportius que, després, esdevindria Parc Olímpic. Els Jocs de Barcelona foren declarats els millors de la història, i les proves de la Seu hi contribuïren en la proporció que els pertocava. L’organització va tenir molt d’èxit i la feina de més de 700 voluntaris hi va ajudar molt decididament. Els dies 1 i 2 d’agost de 1992, la Seu d’Urgell transcendia fronteres i exhibia les habilitats de 135 palistes provinents de 25 Comitès Olímpics Nacionals. Les imatges de TV difoses en molts indrets del planeta varen merèixer, per part del COI, la distinció dels Anells de Plata a la retransmissió televisiva de l’olimpíada.
Un impagable prestigi per a la nova instal·lació.A partir de 1992, el Parc va iniciar la seva singladura com a instal·lació esportiva, com a centre turístic comercial i com a parc públic de referència per a la ciutat. Els principis de gestió han estat des de sempre la sostenibilitat funcional, la sostenibilitat ambiental, la sostenibilitat econòmica i el servei públic.La sostenibilitat funcional es possibilita a través de la minicentral elèctrica reversible que dóna garantia d’aigua als canals esportius, per a qualsevol cabal del riu Segre i permet la pluriactivitat en la utilització de les instal·lacions.
Des del vessant ambiental, s’hi han instal·lat plaques solars tèrmiques per a l’aigua sanitària i de calefacció, es fa la recollida selectiva de residus i s’obté producció d’energia elèctrica renovable turbinant els excedents d’aigua de la minicentral. Des del punt de vista econòmic, s’ha apuntat a l’equilibri d’ingressos i de despeses, reinvertint els superàvits en contínues millores de la instal·lació en el transcurs dels vint-i-cinc anys.
El Parc no és una empresa amb vocació d’obtenir resultats econòmics, sinó de donar servei públic sense carregar sobre les despeses municipals.El servei social que dóna el Parc es manifesta de diverses maneres, començant pel suport a l’esport del piragüisme i a d’altres activitats esportives com el ciclisme, el BTT, i la marxa nòrdica. Les activitats comercials associades als canals d’aigües braves proporcionen també un impacte econòmic al sector turístic local, a restaurants, hotels, residències i centres comercials locals. Com a parc urbà, s’ha constituït com a parc de referència, sobretot per al centre històric i per a la població visitant.
Està obert cada dia de l’any.L’Ajuntament va crear una societat mercantil, Parc del Segre SA, amb titularitat municipal, per a la gestió de la instal·lació. Per a la promoció esportiva, col·labora també el club local CADÍ Canoa Kayak.L’administració del Parc és molt versàtil per acomodar-se a les variacions climàtiques durant l’any i a les funcions específiques de la seva vocació esportiva i turística. Les xifres aproximades d’activitat són: 35.000 clients comercials, 15.000 practicants esportius de canoa i uns 375.000 visitants anuals.
Les activitats comercials més importants són el ràfting i les competicions internacionals de: Copa del Segre, Copa Pirineus -amb Pau-, i proves de Copa del Món d’eslàlom de la Federació Internacional de Canoa.En aquests anys, des de 1992 fins ara, s’han organitzat al Parc 16 proves de Copa del Món. En els tres anys vinents, s’han programat a la Seu dues Copes del Món i els Campionats Mundials del 2019 en tres disciplines –eslàlom, descens esprint i eslàlom extrem- que, conjuntament amb la disciplina d’estil lliure que organitzarà Sort, posaran el Pirineu català en el punt de mira de les federacions de canoa.
La internacionalització de l’esport de la canoa d’aigües braves és beneficiosa per als seus habitants perquè promociona les valls pirinenques i crea activitat econòmica. Si es fa un treball ben fet, en pot quedar un rèdit publicitari i una reactivació de la societat. El llegat dels Jocs Olímpics de Barcelona haurà preservat la instal·lació i mantindrà viva la flama olímpica sota el lema Citius, Altius, Fortior (més ràpid, més alt, més fort).
