Sant Ermengol va ser un bisbe d’Urgell que ha passat a la història per la seva tasca com a constructor de ponts als Pirineus, per salvar els rius i afavorir les comunicacions. La seva festivitat se celebra el 3 de novembre i, amb aquest motiu, té lloc una cerimònia commemorativa a la catedral de la Seu.
La missa d’enguany ha estat “especialmente moguda”, segons han coincidit a assenyalar a LA VALIRA alguns feligresos que van assistir a la cerimònia religiosa, celebrada dissabte passat. L’arquebisbe Joan-Enric Vives va fer al·lusions, durant la seva homilia, a la situació dels dirigents independentistes empresonats pel referèndum de l’1-O, va mostrar-los la seva simpatia i va criticar la justícia espanyola.
Ja és qüestionable que un capellà –en aquest cas, l’arquebisbe de la Seu- aprofiti el sermó de la missa per tractar assumptes d’una marcada dimensió política, com és el conflicte per la independència, que causa una forta divisió a la societat catalana. Però és que Joan-Enric Vives no és només un prevere: és també el copríncep episcopal de l’Estat andorrà i, en aquest sentit –diplomàcia obliga- hauria d’anar amb peus de plom a l’hora d’immiscir-se amb les institucions d’un país sobirà, com és el poder judicial espanyol, encarregat d’aplicar l’ordenament jurídic emanat de la Constitució democràtica del 1978.
En el seu sermó de Sant Ermengol, l’arquebisbe Joan-Enric Vives es va referir en dues ocasions a l’empresonament dels líders independentistes, amb els qui va mostrar la seva solidaritat, fet que va provocar molts murmuris entre els assistents a la cerimònia i un posterior intercanvi de whatsapps desaprovatoris a la sortida de missa. El copríncep es va plànyer que a Espanya “no hi ha una justícia justa” i va criticar, explícitament, la petició de penes que havia sol·licitat, just unes hores abans, la Fiscalia del Tribunal Suprem, comparant-les amb la qualificació de l’Advocacia de l’Estat, que no contempla el delicte de rebel·lió, però sí el de sedició.
És inaudit que un cap d’Estat, condició que Joan-Enric Vives comparteix a Andorra amb el president francès Emmanuel Macron, critiqui obertament un altre país, en especial si aquest és democràtic i, a més, és veí. Però, massa sovint, a l’arquebisbe li passa que s’oblida que és copríncep i al copríncep li passa que s’oblida que és arquebisbe.
Se sap que l’arquebisbe d’Urgell és molt catalanista, en sintonia amb l’empremta deixada pel cardenal Narcís Jubany. Però Joan-Enric Vives ha fet un pas més i s’ha posicionat marcadament a favor del procés independentista. Això xoca amb la doctrina oficial del papa Francesc –que s’ha mostrat contrari a la secessió de Catalunya-, de la Conferència Tarraconense, integrada pels bisbes catalans, i de la Conferència Episcopal espanyol, partidàries del diàleg i de la moderació.
Les invectives de Joan-Enric Vives contra l’administració de justícia espanyola van causar estupefacció entre alguns feligresos que van assistir a la cerimònia i que no comparteixen el projecte independentista de Catalunya. I és que, des de fa unes setmanes, l’arquebisbe d’Urgell no surt de la galleda on ha ficat els peus i va de polèmica en polèmica.
Recordem que, durant la seva recent visita pastoral a Escaldes-Engordany, el copríncep va atribuir la polèmica social que hi ha a Andorra sobre l’avortament a “gent importada”, en referència a la nombrosa immigració que treballa al país dels Pirineus. També ha fet un xantatge sense precedents al poder democràtic andorrà, amenaçant de dimitir si s’aprova una llei que, com passa en tots els països europeus, reguli el dret a l’avortament.
Sant Ermengol és recordat i venerat com a constructor de ponts. El seu successor a la mitra d’Urgell, Joan-Enric Vives, es dedica a dinamitar els ponts de la pacífica convivència entre els creients catòlics de la seva comunitat eclesial.
