El Protocol d’intervenció amb ossos als Pirineus ja està aprovat. El document respon a la voluntat de consensuar una estratègia d’intervenció davant de possibles exemplars problemàtics.
Així, el document es configura com l’eina per prevenir i resoldre amb rapidesa i eficàcia, entre d’altres, casos de conflicte entre ossos i humans. En el cas concret de Goiat, amb els antecedents d’atacs constatats durant el 2017 i el 2018, té la consideració d’os reiteradament depredador.
Per tant, seguint el procediment d’intervenció, durant la propera primavera, està previst reforçar les mesures aversives per intentar modificar el seu comportament i, segons els resultats obtinguts, després de la valoració del Grup de Treball de l’Os bru als Pirineus, prendre la decisió pertinent d’acord amb allò que estableix el Protocol i si és el cas capturar-lo i retirar-lo.
En tot moment, des de la Generalitat s’ha sostingut que Goiat ha manifestat un comportament depredador atípic aquesta temporada; que no es descarta cap opció, inclosa la de capturar-lo i extreure’l del medi; i que aquesta decisió, si s’escau, requerirà un sòlid posicionament tècnic i d’un consens intergovernamental.
Tres fases d’intervenció
El document distingeix tres fases d’intervenció: una primera de diagnòstic, seguiment i execució de mesures proactives i d’inici de mesures aversives (aplicant tècniques de dissuasió); una segona de captura i marcatge de l’exemplar (si no ho està ja, com en el cas de Goiat, que ja porta collar GPS) i de reforç de mesures aversives.
Si el Grup de Treball decideix passar a la darrera fase perquè el comportament no millora, hi ha una tercera fase que preveu la captura i retirada de l’exemplar.El Protocol inclou un apartat específic per a ossos alliberats i potencialment conflictius, i permet més flexibilitat a l’hora d’actuar tenint en compte el plus de responsabilitat de l’administració en aquests casos.
Així, en el cas que aquest exemplar pugui posar en risc la viabilitat del programa de consolidació de la població d’ossos en el seu conjunt, el Grup de Treball valorarà la conveniència i possibilitat de retirar l’exemplar.El protocol defineix tres categories segons la seva conducta: l’os habituat, l’os problemàtic (amb tres subcategories: condicionat per recursos tròfics d’origen humà, reiteradament depredador, i l’agressiu i perillós) i l’os amb problemes.
També defineix i recomana les característiques mínimes dels equips d’intervenció que cada comunitat amb competències en matèria de fauna protegida ha d’implementar en les zones de presència estable d’os.El protocol l’ha impulsat la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, i l’ha elaborat el Grup de Treball de l’Os Bru als Pirineus (format per tècnics del Ministeri de Transició Ecològica i dels governs de Catalunya, Aran, Aragó i Navarra).
En l’elaboració del document s’han tingut en compte altres protocols adoptats en diverses poblacions d’Europa, com ara el Protocol d’intervenció sobre ossos problemàtics dels Pirineus francesos i el Protocol de gestió d’una situació amb un os amb dificultats, elaborats el 2009 i 2017, respectivament, per l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage (ONCFS).
També el Protocol de treball de l’equip d’emergència per a l’os a Grècia, elaborat el 2009 per l’ONG Callisto, dins del projecte Life Pindos/Grevena; i el Protocol per a la gestió i prevenció del fenomen dels ossos habituats i/o problemàtics als Apenins, elaborat el 2012 pel Parc Nacional Abruzzo, Lazio i Molise, dins del projecte Life ‘Arctos’.
