La trama corrupta del petroli de Veneçuela va operar a través de l’Andbank

Per Jaume Reixach

0
1067

Els clients veneçolans, relacionats amb trames corruptes del negoci del petroli, que tenia la Banca Privada d’Andorra (BPA) van ser la principal excusa del FinCEN (l’organisme de l’administració nord-americana encarregat de la lluita contra la delinqüència financera internacional) per emetre la “Notice” del 6 de març del 2015 que va propiciar la intervenció i el desmantellament d’aquesta entitat per part del govern de Toni Martí.

Però la BPA no és l’únic banc andorrà que tenia comptes de ciutadans amb les mans brutes per l’or negre: segons la documentació aconseguida per LA VALIRA, l’Andbank també va encobrir aquestes activitats, però, a diferència de la BPA, no s’ha endegat cap mesura punitiva contra l’entitat que presideix Manuel Cerqueda i que té Òscar Ribas Reig, excap de govern, com a president d’honor.

L’ESTAFA DELS 10.000 MILIONS DE DÒLARS

A l’Andbank hi tenia un compte el ciutadà Maximiliano Poveda. El seu nom apareix en la llista d’acusats en el sumari que s’instrueix als Estats Units per una estafa protagonitzada per exdirectius i exempleats de PDVSA, l’empresa nacional petroliera de Veneçuela, quantificada en 10.000 milions de dòlars (!). Es tracta d’un dels “robatoris” més espectaculars de la història mundial, perpetrat gràcies a la manipulació dels servidors informàtics de PDVSA.

D’aquesta manera, els presumptes estafadors –entre els quals hi ha aquest client de l’Andbank- van poder accedir d’estranquis, durant deu anys, a la documentació prèvia de les subhastes de gasolina i nafta que feia PDVSA i sabien, amb antelació, les ofertes que s’hi presentaven per tal de millorar-les, a través de la companyia nord-americana Helsinge Inc.-amb la qual estaven conxorxats-, o traficar amb la informació privilegiada que obtenien a canvi de cobrar grans comissions de les empreses beneficiades pels “xivatassos”.

Aquest fabulós negoci va petar perquè Vanessa Acosta Friedman, l’exesposa d’un dels cervells d’aquesta trama, Francisco Murillo, va delatar la manipulació dels servidors de PDVSA a les autoritats veneçolanes i va aportar el disc dur de l’ordinador del seu exmarit per demostrar l’existència d’aquesta “màfia”, que comptava, entre d’altres, amb la complicitat de l’exvicepresident de la companyia nacional, Ysmael Serrano. La reclamació judicial d’aquests 10.000 milions de dòlars, que s’està tramitant a Miami (Florida), ha causat una gran expectació i ha atret l’interès dels bancs internacionals que s’han enganxat els dits amb la situació ruïnosa de les finances del règim de Nicolás Maduro, que exigeixen el seu dret preferent a cobrar a compte d’aquest astronòmic botí.

Un dels implicats en aquesta espectacular estafa a PDVSA, Maximiliano Poveda, està documentat que rebia transferències a través de la sucursal d’Andbank a Ordino, on hi tenia el compte 4002598.001.000.001. En el sumari que s’està instruint al tribunal del districte sud de Florida consta que, en l’actualitat, resideix a Houston (Texas).

LA FRANJA DE L’ORINOCO

Un altre escàndol que ha sacsejat l’empresa nacional petroliera de Veneçuela és la trama de cobrament de comissions dirigida per Diego Salazar, cosí germà del poderós exministre de Petroli i Mineria i expresident de PDVSA (2004-13), Rafael Ramírez, que va ser l’home de la màxima confiança del president Hugo Chávez i que s’ha convertit en l’enemic públic número 1 del seu successor en el càrrec, el president Nicolás Maduro. El volum del saqueig perpetrat amb el cobrament de comissions als contractistes i proveïdors de PDVSA es calcula en uns 2.000 milions de dòlars.

Aquesta trama és una de les peces fonamentals que sustenten el sumari contra els exdirectius de la BPA, instruït per la batlle Canòlic Mingorance, en estreta col·laboració amb les autoritats bolivarianes. Curiosament, el Tribunal de Corts va considerar que aquests dipòsits de diners procedents de comissions no tenien un origen delictiu i va ordenar l’aixecament del seu bloqueig en una sentència del 29 de juliol del 2014, mesos abans de la “Notice” del FinCEN i de la confiscació de la BPA.

Una de les persones de la trama dirigida per Diego Salazar que tenia comptes a la BPA era el veneçolà Carlos Enrique Luengo, que actuava com a representant de la societat Los Olivares SA. La investigació menada per la batlle Canòlic Mingorance, amb el suport de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), ha detectat que als seus comptes andorrans aquest col·laborador de Diego Salazar va rebre 1,2 milions de dòlars, en bona part procedents de l’empresari César Otero, que va ser beneficiari de contractes petroliers a la zona de la Franja de l’Orinoco.

César Otero, exdirectiu de la filial a Veneçuela de l’empresa d’enginyeria alemanya Ferrostaal, va obrir comptes a l’Andbank (AD9600010000411684700100) i a l’Andbank Panamà –a nom seu, de la seva dona i de la seva societat Venezolana de Desarrollo CA- des dels quals va fer diverses transferències a Carlos Enrique Luengo i a Los Olivares SA, com a suposat pagament de comissions corruptes. La UIFAnd, segons consta en el sumari de la BPA, va endegar una investigació sobre César Otero i va demanar informació sobre els seus moviments bancaris a l’Andbank, però se’l va deixar fora del radar judicial, tot i les sospites documentals que formava part de la trama de corrupció de PDVSA organitzada per Diego Salazar.