El govern va fer una llei a mida per afavorir la família de Xavier Espot

Per Jaume Reixach

0
4034

No consta que s’absentés del consell de ministres ni que exercís l’abstenció a l’hora de la votació. Xavier Espot va participar en la reunió del govern, presidida per Toni Martí, celebrada l’1 d’abril de l’any 2015, en la qual es va aprovar el projecte de llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Aquesta llei es va fer a correcuita per trobar una sortida a la crisi provocada per la intervenció, el 10 de març de l’any 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La seva tramitació va ser vertiginosa. Un cop aprovat pel consell de ministres, el projecte de llei es va traslladar el mateix dia 1 d’abril al Consell General que, apel·lant a “l’extrema urgència i necessitat”, va procedir al seu debat, votació i aprovació en una sessió extraordinària celebrada l’endemà, entrant immediatament en vigor.

ENCÀRREC AL BUFET GARRIGUES

En síntesi, la llei andorrana de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries és una transposició de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell. Tot i que Andorra no forma part de la Unió Europea, per afrontar el buit legal provocat per la confiscació de la BPA, el govern de Toni Martí va decidir adoptar la normativa comunitària vigent.

Atesa la complexitat tècnica que presentava la redacció d’aquesta llei, el govern andorrà va demanar l’elaboració d’un esborrany al bufet espanyol Garrigues, que va lliurar-lo el 26 de març del 2015. Però la transposició de la Directiva 2014/59/UE preparada pel despatx Garrigues va patir una significativa i sospitosa modificació quan va passar pel consell de ministres i pel Consell General per a la seva aprovació.

LA BARRERA DEL 10%

En l’apartat de “Seqüència d’amortització i conversió”, la directiva europea i l’esborrany elaborat pel bufet Garrigues establien que tots els accionistes de l’entitat bancària objecte de reestructuració i resolució havien de respondre de la mateixa forma amb tots els seus actius (accions, dipòsits…), que quedaven intervinguts.

La llei aprovada a cuitacorrents pel govern de Toni Martí i pel Consell General era una còpia de l’esborrany del bufet Garrigues, però amb una variació substancial en l’apartat de “Seqüència d’amortització i conversió”. S’especificava que els accionistes afectats per aquestes dràstiques mesures confiscatòries eren els que “tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat en resolució” i s’hi afegien “els administradors, de dret o de fet, i els membres de l’alta direcció de l’entitat en resolució”, a qui es van bloquejar i manllevar tots els actius (saldos en comptes corrents i dipòsits).

Per què en la llei andorrana es va establir aquesta barrera del 10% de les accions, que no figura ni en la directiva europea ni en l’esborrany del bufet Garrigues? Quins interessos es volia protegir i quins es volia castigar introduint aquesta clàusula en l’articulat de la llei referit a la “Seqüència d’amortització i conversió”?

LA FAMÍLIA DEL MINISTRE

La resposta està en la composició de l’accionariat de la BPA, abans de la seva intervenció. Només hi havia una accionistes amb una participació superior al 10%: la família Cierco, que tenia el 77,33% a través de la societat Successors Higini Cierco SA. Per sota de la barrera del 10% hi havia, en primeríssim lloc, les germanes Melània, Immaculada i Anna Maria Zamora Bonet, amb el 6,6% del capital de la BPA, que van poder salvar els seus dipòsits i actius a l’entitat.

I qui són aquestes tres germanes beneficiades pel govern de Toni Martí i pel Consell General? Les filles de Júlia Bonet, la fundadora de la cadena de perfumeries Júlia, i, per tant, la mare i les dues tietes del ministre Xavier Espot Zamora, flamant candidat de DA a les pròximes eleccions generals.

En el moment de la intervenció de la BPA, el grup empresarial de perfumeries Júlia tenia part de la seva tresoreria –que sumava molts milions d’euros- dipositada en aquest banc i gràcies a l’oportuna modificació de la llei van poder salvar-la. No va passar el mateix amb els germans Cierco –als quals van confiscar uns 20 milions d’euros, entre accions i dipòsits- ni amb els membres de la direcció del banc, als qui van manllevar els seus estalvis. És a dir, la mare i les tietes del ministre Xavier Espot van perdre les accions, però van conservar els diners que tenien a la BPA.

INFORMACIÓ PRIVILEGIADA

Si Xavier Espot fos un polític honest i amb consciència de la responsabilitat que ocupa, s’hauria absentat o abstingut quan el consell de ministres presidit per Toni Martí va aprovar, l’1 d’abril del 2015, el projecte de llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, ja que el seu redactat beneficiava directament i descaradament la seva mare i les seves tietes. Però el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior no consta que ho fes.

És més, unes hores abans que es fes pública la intervenció de la BPA, el 10 de març del 2015, el pare de Xavier Espot va córrer a treure i a moure fons de la família dipositats en aquest banc. Qui li va dir que ho fes? Quina filtració confidencial va rebre?

Si Andorra fos un país seriós i homologable als paràmetres occidentals, tots aquests fets mereixerien una investigació parlamentària i judicial. Amb aquests antecedents, la candidatura de Xavier Espot a cap de govern seria inviable sense que abans s’aclarís perquè es va modificar la Directiva europea 2014/59/UE a mida dels seus interessos familiars i l’ús d’informació privilegiada per part del seu pare, que va retirar diners hores abans de la intervenció de la BPA.

Però Andorra és… Andorra!