Valora va reproduir l’operativa emprada per l’Andbank amb els Pujol

0
964
Foto: ATV

Jordi Pujol Ferrusola va utilitzar els seus comptes a l’Andbank per finançar empreses que contractaven amb Convergència (CDC) en el famós cas del 3%, segons ha determinat el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata.

El primogènit dels Pujol va posar a disposició del partit fons particulars que tenia a l’Andbank mitjançant avals i Fibanc-Mediolanum, l’entitat presidida per Carles Tusquets, va autoritzar línies de crèdit a les empreses proveïdores de CDC contra aquests avals. Jordi Pujol Ferrusola va mentir, doncs, a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya quan va afirmar que mai havia tingut amb el seu amic Carles Tusquets cap mena de relació referent als seus comptes a Andorra.

El modus operandi utilitzat pel tàndem Andbank-Fibanc (un aval a Andorra i, en contraprestació, una línia de crèdit a Barcelona) va ser reproduït per Valora, la societat gestora d’inversions que van crear conjuntament a Andorra aquestes dues entitats i que va fer fallida l’any 2007.

Al sumari del cas Valora trobem uns documents molt reveladors, que posen al descobert l’operativa opaca orquestrada per Fibanc i la seva filial Valora per escaquejar-se de la Hisenda espanyola i dels controls del Banc d’Espanya i el rol que l’Andbank va jugar com a col·laborador necessari en aquesta martingala.

AVALS DIPOSITATS A L’ANDBANK

Quan, l’any 2005, Fibanc va vendre Valora als tres socis Xavier Felipó, Jordi Jofre i Jordi Martí -exempleats i col·laboradors d’aquesta entitat bancària-, Xavier Felipó va signar uns documents, juntament amb el director general del banc, revocant els avals concedits per Valora a favor d’aquesta entitat. Al mateix temps, va emetre nous avals pels 37 préstecs vigents en aquell moment, per un import total de 9.076.400 euros. Aquests avals van ser dipositats a l’Andbank per la seva custòdia.

És a dir, Fibanc guardava a la seva central de Barcelona els originals dels avals, amagant-los al Banc d’Espanya. Això era així, ja que aquest fet hauria destapat al regulador espanyol i a Hisenda l’existència de comptes opacs d’aquests clients  a Andorra. Les operacions creditícies atorgades per Fibanc es “vestien” llavors com a crèdits sense garantia o bé amb unes garanties que fictíciament cobririen l’import dels crèdits atorgats.

EL “MORRO” DE JEAN-MICHEL RASCAGNÈRES

Malgrat això, l’advocat de Fibanc en aquest sumari, Jean-Michel Rascagnères, que és casualment també l’advocat de la família Pujol a Andorra (i president de la CASS), va afirmar en un escrit presentat a la Batllia l’any 2011, que el rol de Fibanc en aquesta estafa financera es limitava al fet d’haver estat accionista, compareixent només al Consell d’Administració de Valora i desconeixent tot el que tenia que veure amb l’operativa financera de la seva filial. Amb tot el “morro”, Jean-Michel Rascagnères fa aquestes afirmacions, malgrat totes les proves en contra que consten al sumari del cas Valora i que continuarem desvetllant.

RICARD TUBAU TÉ AMNÈSIA

Una de les batlles que han instruït el sumari va decidir, l’any 2014, desimputar Fibanc i Andbank de la causa, tot i el rol molt rellevant que les dues entitats bancàries han jugat en aquest affaire. Actualment, només consta com a imputat l’expresident i exdirector general de la gestora d’inversions, Xavier Felipó, i el cas, després de més d’11 anys, encara continua pendent de judici.

No només  Jordi Pujol Ferrusola i Jean-Michel Rascagnères menteixen. També ho va fer el director general de l’Andbank, Ricard Tubau, davant la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, quan va afirmar que no sabia res de Valora. Sorprèn l’amnèsia d’aquest directiu, que es va incorporar a Andbank l’any 2008, un any després de la intervenció de Valora, quan els diaris del Principat anaven plens de notícies sobre aquest affaire.

En els anys posteriors, Fibanc va executar alguns avals per cobrir els préstecs atorgats que es trobaven en possessió de l’Andbank, però sembla que el Ricard Tubau no es va assabentar de res…