Alcaldes i funcionaris implicats en la trama de corrupció de CDC a la Diputació de Lleida

0
1707

La trama de la Diputació de Lleida va més enllà dels presumptes pagaments al ja expresident, Joan Reñé, a canvi de tripijocs en adjudicacions públiques. La recerca oberta pels Mossos d’Esquadra en 2014 ha destapat un gran cas de corrupció entorn de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), actual PDECat, amb una quarantena de persones investigades, entre alcaldes, alts funcionaris i empresaris, els qui s’haurien beneficiat de diners públics a canvi d’abundants mossegades, informa La Vanguardia.

De la recerca es desprèn el clientelisme i pessebrisme entorn de diversos dirigents polítics, a més de pagaments de donacions a fundacions vinculades a la formació que dirigia Artur Mas.

Tractes de favors a la neboda de la número dos de la Diputació de Lleida, la ‘col·locació’ del fill d’un alcalde en una empresa privada a canvi d’una adjudicació concreta, o regals de noces són alguns dels detalls que es desprenen d’una causa que dirigeix la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de la capital del Segrià.

La magistrada ha dividit el ‘cas Boreas’ en una part principal i quatre peces separades donat el volum de la causa i els temes dispars que s’instrueixen. Mentre que en la peça principal s’investiga els presumptes pagaments a Reñé i al director del Servei de Vies i Obres de la Diputació, Enrique Renyo, entre altres ex-alts càrrecs, la resta de peces són de maniobres de diferent índole però sempre relacionades amb la manipulació de contractes públics en benefici dels empresaris ‘amics’ i a canvi de ‘mossegades’.

Peça principal

La peça principal va ser l’origen de la recerca. L’empresa M i J Grues hauria pagat, segons les indagacions, diversos xecs al voltant dels 11.000 euros, cada dos mesos,  a Reñé -dimitit després de la seva detenció el passat 2 d’octubre- i la seva mà dreta. Les sospites han de veure amb el pacte sobre el cobrament d’aquesta quantitat durant els 15 anys que duraria l’obra adjudicada a aquesta companyia el març del 2010, a través de la UTE Depurpla 2, del manteniment de sis depuradores a la comarca del Pla d’Urgell.

A més, en aquesta part també s’investigaria el tripijoc  en l’adjudicació d’una obra per al condicionament i millora del tram Gavet de la Conca LV 9123 l’any 2016 a una de les empreses dels germans Niubó, implicats en la trama.

Segons els investigadors, Reny hauria intervingut perquè aquesta obra acabés en mans d’aquesta companyia concreta a pesar que inicialment l’adjudicatària havia estat una altra competidora, Dopec. Segons les investigacions, aquest alt càrrec de la Diputació hauria elaborat un informe per desaconsellar l’adjudicació a Dopec perquè havia estat beneficiària d’una altra adjudicació i per tant anava a superar el seu nivell de disponibilitat, al seu criteri com a tècnic.

Investigacions 

En una de les peces separades obertes per la magistrada i amb el beneplàcit de la Fiscalia, s’investiga si Reñé en la seva condició d’alcalde de Fondarella (Pla d’Urgell)  hauria adjudicat una de les obres al president del PDECat comarcal, Ramón Farnell, alhora regidor d’Obres Públiques i Serveis i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palau d’Anglesola.

Farnell consta com a conseller de l’empresa Simó Farnell, que en 2016 hauria rebut l’adjudicació d’una obra de la localitat dirigida per Reñé. Així, consta una conversa en referència a aquesta adjudicació en la qual el també llavors president de la Diputació de Lleida comenta amb el tinent d’alcalde i empresari: “Ja ho arreglarem, ja ho acabarem de contractar quan fem les obres i ja està”, per una divergència entre ells pels preus.

Una altra de les peces obertes és la contractació per part d’una de les principals empreses investigades, M i J Grues, a l’empresa de jardineria del fill de l’alcalde de la localitat del Morell (Tarragonès) per condicionar rotondes.

La trama que s’intenta destapar és com l’Ajuntament de Morell, amb Pere Guinovart com a alcalde, treu a concurs una obra menor. Abans que es publiqui el concurs, l’empresa M i J Grues té ja en el seu ordinador les condicions de l’adjudicació.

El procediment s’hauria tramitat, segons les recerques, per la via d’urgència i adjudicat a M i J Grues, que a la vegada hauria subcontractat a una empresa del fill de l’alcalde, tal com es desprèn de les investigacions judicials. L’intermediari d’aquesta operació hauria estat el nebot d’un dels directius de la companyia i qui va ser un alt càrrec de la Diputació de Tarragona fins al 2011.

La tercera peça que s’investiga són els tripijocs  per part del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a Lleida. Existeixen converses entre el màxim responsable de M i J Grues, José María Grues Estadella, i el cap de Carreteres, Jordi Benet.
En aquesta peça s’investiga si Benet va autoritzar l’adjudicació d’un contracte per al manteniment i neteja d’un tram de carretera entre Lleida i Corbins. A canvi, i entre altres coses, l’empresa hauria netejat la parcel·la privada de Benet de manera gratuïta.

A més, els investigadors tindrien nombrosa prova documental així com intervencions telefòniques que posen al descobert una maniobres per realitzar factures a un preu superior al real així com l’elaboració d’albarans d’obres inexistents. A més, en un document de M i J Grues del que disposa el Jutjat consta el presumpte pagament de 3.000 euros per a les noces del fill de Benet.

Finalment, l’última peça que s’investiga són les gestions realitzades per la número dos de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, per ajudar al fet que la seva neboda rebés una subvenció de la Unió Europea (UE) per a una empresa sobre llet de vaca. Després d’una inversió que s’hauria realitzat per part de la Diputació de 5 milions d’euros per a la gestió d’aquestes subvencions europees, l’empresa finalment no va resultar beneficiària.