L’executiva del PDECat, reunida el dia de la Hispanitat a Barcelona, ha decidit apostar per la marca Junts x Catalunya (amb la seva adaptació a cada localitat) per concórrer a les eleccions municipals del mes de maig de l’any vinent. Aquesta fórmula entra en contradicció amb el projecte polític de la Crida, inspirat per David Madí, que promou l’expresident Carles Puigdemont des de Waterloo.
El calendari corre i l’horitzó electoral colla. La Crida preveu celebrar la seva assemblea fundacional a Manresa, el pròxim 27 d’octubre, i, segons els seus promotors, el primer congrés del partit es faria a Barcelona el 6 de desembre. Però la identitat i el perfil dels promotors d’aquesta nova plataforma provoquen calfreds en les files del PDECat, especialment en la seva estructura territorial, que és el “sancta sanctorum” històric del pujolisme.
El fet que Jordi Sànchez, Ferran Mascarell i Antoni Morral siguin els caps visibles del projecte que impulsa Carles Puigdemont desconcerta i angunieja la direcció del PDECat, encapçalada per David Bonvehí. Tots tres procedeixen de l’àmbit de l’esquerra –ICV i PSC- i no tenen res a veure amb la tradició convergent que representa el PDECat. A més, en els últims dies s’ha fet pública la incorporació a la Crida de personatges com Àngels Castells (exdiputada de Catalunya sí que es pot, en l’òrbita de Podem) o del paleontòleg Eudald Carbonell, que sempre s’ha significat per les seves posicions esquerranistes.
En espera de la reunió que l’executiva del PDECat ha de celebrar a Waterloo amb l’expresident Carles Puigdemont, prevista pel pròxim mes de novembre, la sensació dominant és que el projecte de la Crida està molt verd i és molt difús. En el mateix sentit, es considera inviable el procés de primàries sobiranistes per les municipals que promou, amb l’aval de David Madí, el filòsof Jordi Graupera.
Per això, la proposta del PDECat per les pròximes eleccions municipals és la fórmula Junts x Catalunya, que es considera més consolidada, davant la incertesa i el malestar que provoca la Crida. En tot cas, el gran “tour de force” entre la direcció del partit i Waterloo es produirà amb la designació del cap de llista per Barcelona, ja que Carles Puigdemont promou l’opció de l’exsocialista Ferran Mascarell enfront de la candidata elegida per les bases del PDECat, Neus Munté. Una solució de compromís podria ser la nominació de Quim Forn, presoner a Lledoners i que compta amb el suport de l’exalcalde Xavier Trias.
