Al sumari del cas Valora hi falta la prova principal: on van anar a parar els diners?

Per Jaume Reixach

0
1218

El sumari de l’estafa de la gestora d’inversions Valora, que s’arrossega des de fa més d’11 anys sense que encara hi hagi data de celebració del judici oral, està ple de llacunes i d’incongruències. Tot i això, la batlle Canòlic Mingorance, va decidir tancar-lo amb una única inculpació, la de l’expresident i exdirector general de l’empresa, Xavier Felipó, a qui només s’han pogut embargar 137 euros i un cotxe BMW 330D. En l’actualitat, estan pendents de resposta els recursos interposats per alguns afectats contra aquesta resolució.

En la instrucció sumarial, a la qual ha pogut accedir LA VALIRA, hi manca una documentació fonamental: la prova de les operacions de “reverse” i “leverage” que Xavier Felipó va fer amb el banc Commerzbank i que, aparentment, són la causa de les pèrdues de més de 22 milions d’euros que va acumular Valora i que van precipitar, l’any 2007, la seva intervenció per l’INAF i posterior liquidació.

D’ANDORRA A LUXEMBURG

Aquestes operacions estan descrites tant en l’informe fet per l’economista Philippe Riu com en el dels liquidadors de l’empresa, Jordi Alcobé i Raül González. Es tracta d’apostes d’inversió molt arriscades fetes amb productes derivats que només estan aconsellades per experts molt qualificats en aquesta sofisticada operativa financera.

Durant els sis anys de funcionament de Valora, aquesta entitat –fundada pel banc català/italià Fibanc i per l’andorrà Andbank- va captar moltíssims diners negres, principalment de clients espanyols. Aquests diners negres nodrien un compte òmnibus obert a Andbank i, a continuació, eren transferits a l’entitat Dexia-Banque Internationale de Luxembourg (BIL), de Luxemburg.

Des d’Andorra, Xavier Felipó donava ordres telefòniques –de les quals no n’hi ha cap constància- perquè s’invertissin els diners en les operacions de “reverse” i “leverage” que emetia el banc alemany Commerzbank. En la investigació sumarial hi ha anotacions que corresponen a aquestes transaccions, que també han estat corroborades pels informes de Philippe Riu i dels liquidadors.

 

LA COMISSIÓ ROGATÒRIA INTERNACIONAL

En aquest sentit, la batlle Anna Estragués –una de les que ha intervingut en aquesta instrucció sumarial- va emetre, el 19 de febrer del 2009, una comissió rogatòria internacional (CRI), adreçada a les autoritats judicials de Frankfurt, per tal que requerissin al Commezbank tota la documentació relacionada amb el cas Valora. En concret, els demanava totes les transaccions que constessin en els arxius del banc referides a Valora, a la societat Gessa, al seu expresident i exdirector general, Xavier Felipó, als seus socis Jordi Jofre i Jordi Martí i a l’exdirector comercial, Albert Mortés i reclamava l’embargament preventiu dels comptes.

Però la sorpresa salta en la comunicació que el cap de la policia criminal de Frankfurt va trametre, el 12 de novembre del 2009, al jutge alemany encarregat de tramitar la CRI de la batlle Anna Estragués i que està incorporada al sumari: en els arxius del Commerzbank, “ni històricament ni actualment”, no hi consta cap documentació referida a Valora, ni a nom de Xavier Felipó, ni a cap dels seus socis.

En la seva resposta a la Batllia andorrana, el Commerzbank s’oferia a col·laborar totalment, però demanava que se’ls donessin més detalls per intentar localitzar la documentació sol·licitada, com ara els números de compte des d’on es liquidaven aquestes operacions. La batlle Anna Estragués no va enviar cap ampliació d’informació i va deixar la CRI en via morta.

La situació processal creada per aquesta contundent resposta de les autoritats alemanyes és surrealista. On van anar, en realitat, els diners de Valora si Commerzbank, que aparentment tramitava les operacions de “reverse” i “leverage” que ordenava per telèfon Xavier Felipó, afirma que no el coneixen ni Valora consta en els seus arxius?

ON SÓN ELS DINERS?

Aquesta pregunta cabdal resta avui sense resposta. La batlle Anna Estragués i les batlles que van fer-se càrrec posteriorment de la instrucció sumarial no van aprofundir en aquesta línia d’investigació. Per tant, se sap que els diners dels clients estafats de Valora van anar del compte òmnibus d’Andbank a Dexia-BIL de Luxemburg i que es van perdre 22 milions d’euros en suposades inversions ruïnoses. Però l’entitat que hauria d’explicar i detallar aquestes inversions, Commerzbank, afirma que no en té coneixement.

Els clients de Valora que han decidit plantar batalla judicial per aclarir els fets i intentar recuperar els seus diners estan astorats. Com és possible que la Batllia, després de la resposta de la policia alemanya, no hagi perseverat en la recerca dels diners volatilitzats amb una ampliació de la CRI al Commerzbank, que estava disposat a col·laborar, i s’hagi quedat de braços creuats?