Andbank i Crèdit Andorrà han participat en la trama corrupta dels “doleiros” del Brasil

Per Jaume Reixach

0
3134

El cas Lava Jato va esclatar l’any 2014 i ha provocat un terratrèmol en la vida política i econòmica del Brasil. Entre les seves conseqüències més impactants hi ha la condemna a presó de l’expresident Luis Inácio Lula da Silva i la destitució de l’expresidenta Dilma Rousseff.

En el seu inici, les investigacions policials i judicials, encetades l’any 1997, perseguien una “màfia” de canvistes (“doleiros”) que es dedicaven a la compravenda de dòlars al marge del sistema bancari legal. Va ser a partir del desmantellament d’aquesta “màfia” que es va descobrir que aquests “doleiros” també tenien una participació activa en els mecanismes de corrupció que involucraven càrrecs polítics i grans empresaris del sector de la construcció del Brasil.

La funció d’aquests “doleiros” era fer d’intermediaris entre els corruptors i els corromputs. Els primers pagaven en dòlars en paradisos fiscals a l’exterior i els segons cobraven en reals (la divisa brasilera) al Brasil. En aquest sistema, molt semblant al de les compensacions que van fer servir durant anys els bancs andorrans, els “doleiros” s’encarregaven –a canvi de sucoses comissions- de la transformació dels dòlars en reals.

“COM UN BANC DE DEBÒ”

Les confessions a la justícia del “doleiro” Alberto Youssef en la primera fase de l’operació Lava Jato van permetre la detenció, processament i condemna de desenes de polítics i d’empresaris. Estirant d’aquest fil, el Ministeri Públic Federal (MPF), la Fiscalia del Brasil, va arribar al “doleiro do doleiros”, Dario Messer (“Cagarras”), considerat el cap màxim d’aquesta estructura fraudulenta i mafiosa, que en aquests últims anys es calcula que ha mogut uns 1.600 milions de dòlars.

Gràcies a la “delació premiada” d’un dels seus lloctinents, Vinicius Claret, el MPF ha pogut desmantellar tota l’organització de “Cagarras”. També ha intervingut els sofisticats sistemes informàtics –anomenats Bankdrop i ST-que feien servir els “doleiros” per coordinar les operacions de rentat de diners i les transferències entre societats radicades en paradisos fiscals. “Funcionaven com si fossin un banc de debò, però il·legal”, han declarat els investigadors.

EL REFUGI DEL PARAGUAI

El passat mes de maig, el MPF va endegar l’ofensiva final contra el grup del “doleiro do doleiros”, amb la imputació i ordre de detenció de 54 persones. Però Dario Messer, que vivia en una luxosa residència al Paraguai –on gaudeix de la protecció del president del país, el seu amic Horacio Cartes-, va poder escapar i, actualment, està en cerca i captura.

El Paraguai i l’Uruguai es consideren els “santuaris” on es refugien i des d’on actuen, des de fa anys, els “doleiros” brasilers. La laxitud legislativa d’aquests dos països pel que fa a la lluita contra el blanqueig de diners els ha convertit, a la pràctica, en paradisos fiscals.

LA CONNEXIÓ ANDORRANA  

Segons acrediten els documents del MPF aconseguits per LA VALIRA al Brasil, hi ha dos bancs d’Andorra que eren utilitzats per aquesta enorme trama de blanqueig de diners i de corrupció dels “doleiros”: Andbank i Crèdit Andorrà.

En efecte, Vinicius Claret, en la seva declaració davant la Fiscalia brasilera, explica que un dels membres d’aquesta organització, Richard Andrew de Mol van Otterloo, que operava a Sao Paulo utilitzava per “rentar” dòlars la societat Antares Investment Group SA, amb compte a “Andbanc Group Agricole, Les Escaldes, Andorra”, segons es pot llegir textualment. Richard Andrew de Mol van Otterloo feia servir els codis XOU, PAPA, MODOK, JAZZ i SIL en els sistemes informàtics interns d’aquesta màfia financera.

En confiscar la infrastructura informàtica (Bankdrop i ST) muntada per Dario Messer, el MPF també va poder identificar que dos dels membres del grup de “doleiros” dirigit per “Cagarras”, Augusto Rangel Larrabure i Bruno Farina, feien servir la societat Vanadis Corp., amb comptes a la filial del Crèdit Andorrà al Panamà, per les operacions fraudulentes amb dòlars.

No és el primer cop que Crèdit Andorrà apareix relacionat amb el cas Lava Jato. LA VALIRA (vegeu l’enllaç http://lavalira.eu/?p=10659) ja va explicar que un dels principals implicats en l’operació Lava Jato, l’exdirector d’Abastiments de l’empresa Petrobras, Paulo Roberto Costa, va rebre als seus comptes de Suïssa dues transferències procedents del compte AD6300031101115801410101 de Crèdit Andorrà, del qual és titular la societat Marville Intertrade Corp. (client nº 4294752).