Oposició veïnal al nou pla de l’aeròdrom de la Cerdanya

0
1249

La nova proposta d’ampliació de l’aeròdrom de la Cerdanya que la Generalitat ha presentat al Consell Comarcal i als alcaldes de Das i Fontanals segueix provocant el recel dels veïns que consideren que la veritable intenció del projecte continua sent l’allargament de la pista per tal que puguin aterrar avions més grans.

La preocupació dels seus detractors és que el creixement de les instal·lacions aeroportuàries i el trànsit d’aeronaus acabi amb les 37 hectàrees de sòl agrícola protegit que es troben en el perímetre d’aquest espai i, alhora, es pugui perdre la qualitat del paisatge amb l’atorgament de llicències per construir i ampliar la zona de l’aeròdrom.

Tot i que des del Govern s’assegura que la infraestructura continuarà oferint els mateixos serveis, limitats a vols esportius, avionetes, globus aerostàtics i helicòpters de rescat, els veïns expressen els seus temors a què la infraestructura s’acabi convertint en un aeroport comercial en considerar que amb la integració de les societats de la Molina i Masella en el consorci de gestió de l’aeròdrom, “les instal·lacions podrien convertir-se en una via per transportar esquiadors a aquestes estacions o també a Andorra”.

Segons han explicat a La Vanguardia fonts jurídiques que representen a l’associació de veïns de Soriguerola (Fontanals), el document de la Generalitat alberga “eufemismes per amagar la veritable intenció, que és allargar la pista i que puguin aterrar còmodament avions de més envergadura”.

Per exemple, sota el concepte de “zones de parada”, situades a ambdós extrems de la pista, es preveu una ampliació d’una franja de 60 metres pròxima als pobles d’Estoll i Soriguerola i altres 60 metres més a Sanavastre (Das). “Aquestes zones de parada s’afegiran a l’actual longitud, de 1.150 metres, per proporcionar de facto a la pista una longitud de 1.270 metres”, exposen aquestes fonts. Recalquen que, “tot i que no es diu expressament, això és el que permetrà la seva utilització per a avions més grans i de més capacitat”.

Cal recordar que les sospites de la població vénen de lluny. L’octubre de 1989 el Pla Comarcal de la Cerdanya contemplava que l’aeròdrom fos un aeroport internacional: “La solució passa per l’ampliació de la pista i per la construcció d’una terminal on s’ubiqui el control de vols internacionals. La resolució d’aquestes mancances podria convertir aquest aeroport en una important via de penetració turística a la comarca, facilitant l’entrada durant l’hivern d’un important nombre d’esquiadors”.

A aquest pla li va seguir el de 2006-2015 i després de finalitzar la seva vigència es va presentar el març de 2016 el polèmic. No només va tenir una oposició de més de 6.000 signatures recollides en una plataforma a Change.org (impulsada per la Plataforma Ceretana), sinó que més d’un centenar de personalitats de rellevància professional i cívica, de l’àmbit econòmic, esportiu o cultural, vinculades a la Cerdanya, van signar un manifest contrari a la modificació de la infraestructura.