JC Flowers (Vallbanc) va ser multat pel FinCEN per blanquejar 1.500 milions de dòlars

Per Jaume Reixach

0
1998

Quan tinguem més perspectiva temporal, la decisió del govern de Toni Martí de confiscar la Banca Privada d’Andorra (BPA), el 10 de març del 2015, es podrà constatar que, com un terratrèmol de magnitud 10, aquesta dràstica mesura haurà marcat un abans i un després en la història del Principat. Encara queda molta informació documental per conèixer, que, quan surti i es faci pública, ha d’ajudar a entendre les claus profundes i reals d’aquesta intervenció, tan traumàtica per Andorra i per la  prosperitat econòmica dels seus habitants.

En aquest sentit, és molt important la documentació que, a instàncies dels expropietaris de la BPA, ha aportat fa pocs dies el Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN), l’organisme depenent del Tresor dels Estats Units que lluita contra les màfies financeres i el blanqueig de diners. Recordem que la publicació de la Notice del FinCEN sobre la BPA va ser el desencadenant de la seva confiscació.

Fins que no aflori tota la veritat del cas BPA, és necessari remarcar les clamoroses incongruències que han envoltat la seva confiscació i posterior reprivatització. LA VALIRA ja ha explicat i documentat com una altra entitat financera del país, Crèdit Andorrà, a través de la seva filial a l’Uruguai, també va donar cobertura a la trama corrupta de l’escàndol Odebrecht-Lavajato al Perú i al Brasil, sense que la justícia andorrana no hagi mogut ni un dit, quan l’operativa suposadament delictiva i la gravetat dels fets eren exactament les mateixes que les atribuïdes als responsables de la BPA, per la qual han estat imputats judicialment 13 exdirectius i extreballadors.

LES “CASAS DE CAMBIO”, SOTA LA LUPA

Ara, LA VALIRA ha aconseguit un document de gran rellevància que introdueix encara més dinamita en tot l’“affaire”. Es tracta d’una resolució firmada per Jennifer Shasky Calvery, directora del FinCEN, el 24 de setembre del 2013. Aquest document, de vuit pàgines, exposa i recull la multa imposada pel FinCEN a l’entitat Saddle River Valley Bank (SRVB), un petit banc de l’estat de New Jersey.

Les investigacions desenvolupades per la Fiscalia de New Jersey i l’Office of the Comptroller of the Currency (OCC), el regulador bancari, sobre els moviments del SRVB van detectar que, entre els anys 2009 i 2011, aquesta entitat havia estat utilitzada per blanquejar diners amb tres “casas de cambio” (CDC) de Mèxic i una altra de la República Dominicana. Aquestes operacions amb les CDC estaven sota la lupa de les autoritats nord-americanes, ja que eren utilitzades habitualment per les xarxes de narcotraficants per repatriar els diners de les seves activitats il·legals als Estats Units.

MULTA DE 8,2 MILIONS

Segons consta en el document del FinCEN en mans de LA VALIRA, el banc SRVB –una petita entitat fundada el 2006- va incomplir de manera descarada i conscient la normativa dels Estats Units per la prevenció dels delictes financers i va servir per blanquejar 1.500 milions de dòlars, presumptament de grups narcotraficants, a través de la seva operativa amb les quatre CDC. Tot i la gravetat dels fets, el SRVB no va ser confiscat, com ha passat a Andorra amb la BPA: la resolució signada per Jennifer Shasky Calvery especifica que se’l va condemnar a pagar una multa de 8,2 milions de dòlars. En concret, 4,1 milions de dòlars a pagar a l’OCC i 4,1 milions més al Tresor dels Estats Units.

LA REPRIVATITZACIÓ DE LA BPA

El cas d’aquest banc de New Jersey té dos punts de connexió molt calents amb la BPA:

  1. El Saddle River Valley Banc (SRVB) era propietat, en el moment de passar aquests fets, del grup financer JC Flowers, que actualment el continua tenint en la seva cartera de participacions, com consta a la seva pàgina web. Segons va informar l’agència Bloomberg, JC Flowers va comprar el SRVB el 14 d’octubre del 2010 i les posteriors investigacions de la Fiscalia de New Jersey i de l’OCC van determinar que va ser utilitzat per blanquejar 1.500 milions de dòlars.

El més xocant i estrany del cas és que, menys de tres anys després de la multa imposada pel FinCEN al SRVB, propietat de JC Flowers, l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) d’Andorra va decidir reprivatitzar, el 21 d’abril del 2016, la BPA (ara rebatejada com a Vall Banc)… a JC Flowers!

Explicat en poques paraules, l’operació és, objectivament, inversemblant: el govern d’Andorra, a partir d’un informe del FinCEN, confisca la BPA l’any 2015 per presumpte blanqueig de diners i la reprivatitza un any més tard a un fons d’inversió, JC Flowers, que ha estat multat l’any 2013 pel FinCEN per blanqueig de diners als Estats Units com a propietari del SRVB!

NI RASTRE DEL CÀRTEL DE SINALOA 

  1. Jennifer Shasky Calvery, com a directora del FinCEN, signa la resolució on es va sancionar el Saddle River Valley Bank (SRVB) per blanquejar 1.500 milions de dòlars amb una multa de 8,2 milions de dòlars. I Jennifer Shasky Calvery és la mateixa persona que signa la Notice del FinCEN, datada el 6 de març del 2015 i feta pública el dia 10, on s’acusava la BPA de participar en quatre operacions de rentat de diners i se li notificava que se li tallava l’accés a les transaccions amb el sistema financer dels Estats Units.

D’aquestes quatre operacions sota sospita, només una (la TPML 4) feia esment a la suposada col·laboració de la BPA amb xarxes de narcotràfic, concretament amb el càrtel de Sinaloa, per blanquejar diners. Però l’exhaustiva investigació menada per la batlle Canòlic Mingorance en els últims tres anys –que ha estat puntualment difosa amb tots els detalls pel diari El País– no ha trobat cap rastre d’aquesta suposada connexió de la BPA amb el càrtel de Sinaloa.

El FinCEN va constatar que el Saddle River Valley Bank (SRVB) va blanquejar 1.500 milions de dòlars suposadament vinculats al narcotràfic amb tres “casas de cambio” de Mèxic i una de la República Dominicana i el va sancionar amb una multa de 8,2 milions de dòlars. El mateix FinCEN, sense aportar cap prova ni cap dada, va acusar la BPA d’encobrir negocis del càrtel de Sinaloa –que després ha resultat que no existien- i la va castigar deixant-la fora del sistema financer dels Estats Units. Aquesta mesura va ser l’excusa del govern d’Andorra, a través de l’INAF, per procedir a la fulminant confiscació, el mateix dia 10 de març, de la BPA.