El copríncep Joan-Enric Vives va fer “confiança” a un capellà detingut per pornografia infantil

Per Jaume Reixach

0
1101494

El papa Francesc està totalment consternat i abatut pel comportament indigne de molts capellans que han tingut conductes sexuals impròpies, en especial pel que fa a agressions contra menors. Ho ha tornat a manifestar durant la seva visita a Irlanda, on ha participat en la IX Trobada Mundial de les Famílies, enmig de les protestes de les associacions de víctimes d’aquests abusos.

La visita del papa Francesc a Irlanda ha vingut precedida per la publicació del demolidor informe de la Cort Suprema de Pennsilvània (Estats Units) on es denuncien les agressions sexuals perpetrades, durant anys, per uns 300 sacerdots de sis diòcesis d’aquest estat, amb un miler de menors damnificats. Aquesta nova revelació va provocar que el Vaticà fes, immediatament, un comunicat de condemna explícita d’aquests fets delictius i de solidaritat amb les víctimes innocents.

Aquests reiterats escàndols estan afectant greument la credibilitat de l’Església catòlica. El problema rau en el fet que la jerarquia eclesial era, en molts casos, coneixedora de l’existència i actuacions d’aquests predadors sexuals, però, en comptes d’escoltar i fer costat a les víctimes, va optar per amagar les agressions i mirar cap a un altre cantó.

El bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, forma part d’aquesta execrable elit eclesial que, tot i ser coneixedora d’aberrants conductes per part d’alguns clergues, ha optat per tapar-ho o bé encobrir els acusats. La recent sentència condemnatòria de l’arquebisbe d’Adelaida (Austràlia) Philip Wilson, per haver amagat l’existència de delictes sexuals dels quals tenia coneixement crea un precedent judicial molt important a l’hora de depurar responsabilitats. El Vaticà va forçar la seva renúncia.

Com ja va explicar LA VALIRA (vegeu l’enllaç http://lavalira.eu/?p=8920), l’arquebisbe Joan-Enric Vives, quan era rector del Seminari de Barcelona, va estar puntualment assabentat i directament informat de les aberracions i agressions sexuals que es produïen en l’organització Casa de Santiago, a la qual tutel·lava… i no va fer res. Així ho explica detalladament el periodista d’investigació Pepe Rodríguez en els seus llibres La vida sexual del clero (1995) i Pederastia en la iglesia católica (2002).

Ja com a titular del bisbat d’Urgell i copríncep d’Andorra, està documentat que Joan-Enric Vives també va fer l’estruç en un altre escàndol sexual, en aquest cas per possessió de pornografia infantil. El protagonista d’aquest escabrós episodi va ser l’aleshores vicari d’Agramunt, Salvador Solsona, que va ser detingut pels mossos d’esquadra el 31 de maig de 2006 en el marc de l’operació Dolcet, que va desmantellar una xarxa de 23 pederastes i consumidors de pornografia infantil a través d’Internet. Joan-Enric Vives va ser qui el va nomenar per ocupar aquesta responsabilitat parroquial.

Pocs dies després d’aquesta detenció, el diari Religión Digital informava: “El bisbat d’Urgell afirma en un comunicat que ‘manté la confiança en la innocència penal’ del sacerdot acusat d’estar relacionat amb una xarxa de pornografia infantil, a l’espera que es produeixi la sentència judicial.

El vicari d’Agramunt (Lleida), Salvador S., de 36 anys, va quedar en llibertat amb càrrecs després de prestar declaració davant el jutjat de guàrdia de Balaguer.

A més, el bisbat ha mostrat la seva esperança que ‘la implicació atribuïda al sacerdot, suficientment aclarida amb la seva declaració i amb altres proves’, conclogui sense acusació i amb el sobreseïment del procés pel sacerdot.

En aquest sentit, el bisbat d’Urgell ha reiterat la presumpció d’innocència del sacerdot i ha lamentat el tractament informatiu que els últims dies està rebent, ja que asseguren que s’ha donat per certa la seva implicació i la seva culpabilitat, facilitant imatges i dades personals”.

El vicari d’Agramunt va ser, posteriorment, condemnat judicialment per aquests fets, desmentint la “presumpció d’innocència” al·legada pel bisbat d’Urgell. I no només això: l’any 2007, Salvador Solsona va tornar a ser detingut per la policia per descarregar pornografia infantil en un locutori públic de Puigcerdà. L’única mesura que va adoptar l’arquebisbe Joan-Enric Vives va ser traslladar el vicari d’Agramunt a un altre municipi, davant l’alarma social suscitada entre la població, ja que aquest clergue s’ocupava de donar classes de religió als infants i de fer catequesi.

Segons ha pogut saber LA VALIRA de fonts eclesiàstiques ben informades, la laxitud –encobriment- de l’arquebisbe Joan-Enric Vives envers els escàndols sexuals succeïts en àmbits de la seva responsabilitat provoca una gran preocupació al Vaticà, que és coneixedor d’aquests fets i estaria estudiant la conveniència de rellevar-lo del càrrec. La decisió és molt delicada, ja que no hi ha el precedent d’un copríncep d’Andorra que hagi estat cessat a instàncies del Vaticà per conducta impròpia, però el papa Francesc vol tallar d’arrel qualsevol implicació, per acció o per omissió, de càrrecs eclesials en episodis d’aquesta gravetat.