Allau de denúncies per mala praxi a la sanitat catalana

0
67

“És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada pel Sr.A per l’assistència sanitària prestada al Centre d’Urgències d’Atenció Primària Manso, de Barcelona, i que atribueix a una atenció mèdica negligent per manca de proves diagnòstiques amb motiu d’un dolor costal a la zona epigàstrica”. Aquesta és la conclusió de l’últim dictamen per una denúncia de negligència mèdica aprovat per la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat, el passat 12 de juliol. És una conclusió quasi idèntica a la de les altres 45 que ha emès durant aquest any.

Els mesos de juny i juliol s’han disparat aquests dictàmens. Dels 25 dictats, 22 desestimen les denúncies presentades, dos les estimen i en un cas es demana que es replantegi. Per tant, la Generalitat s’ha negat a pagar en 9 de cada 10 casos les compensacions reclamades pels ciutadans pel que consideren negligències mèdiques incorrectes. A més, els casos es van acumulant perquè els dictàmens de la CJA corresponen a denúncies presentades ja fa anys. La que va fer l’esmentat Sr.A va ser presentada el 8 de juliol del 2016, però es refereix al tractament que va rebre al CAP de Manso i a l’Hospital Clínic l’any anterior, amb una intervenció que es va fer al mes d’abril. La denuncia inclou l’informe pericial d’una doctora forense que considera que no es van fer els estudis pertinents per detectar quina era la millor manera de tractar el càncer de próstata que patia.

A la CJA arriben les denúncies després que els serveis jurídics del departament de Salut les hagin rebutjat, cosa que es fa pràcticament de forma sistemàtica. La CJA incorpora un informe de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que sempre es decanta contra els interessos dels denunciants. S’entén que els juristes de la Generalitat descartin quasi sempre les reclamacions patrimonials plantejades per les persones que consideren que han patit una negligencia sanitària.

Un adenocarcinoma tractat amb retard

La lectura íntegra dels dictàmens de la CJA predisposa, en ocasions, a pensar que acabarà donant la raó als denunciants, però quasi mai és així. N’hi ha de molt xocants, com el que tracta del retard en el diagnòstic d’un adenocarcinoma de recte que, segons una filla del pacient, va acabar provocant-li la mort, el 14 d’abril del 2014. El seguiment que es va fer d’aquest pacient als hospitals de Mollet i Granollers va ser incorrecte i va retardar el tractament que podria haver-li allargat la vida, segons ella. Una vegada més, però, l’ICAM dicta que “l’atenció prestada al pacient pot enquadrar-se dintre de la normopraxi assistencial, essent els procediments diagnòstics, terapèutics i de seguiment els adequats”. La CJA creu més en l’informe de l’ICAM que en els pericials presentats per la família del difunt i desestima la reclamació. S’anima, tanmateix, a recriminar al departament de Salut la demora en la seva tramitació: “Els qui reclamen tenen dret a obtenir una resposta motivada de l’Administració sense que hagi de quedar inactiva durant un temps d’espera que a ulls del destinatari pot aparèixer sovint com a indefinit i que evidencia una actuació que ha de ser impròpia del servei que ofereix als ciutadans”.

Les denúncies per suposada mala praxi mèdica ocupen gran part del treball d’aquesta Comissió Assessora de la Generalitat. En aquest any 2018 ha emès uns 150 dictàmens, dels quals 45 tracten d’aquestes reclamacions. És a dir, una tercera part de la seva feina. Vista la tendència a desestimar les denúncies, els advocats que s’han especialitzat en aquest àmbit recomanen als afectats que deixin de costat la via contenciosa administrativa i optin pels tribunals civils. És el cas de José Aznar, del despatx Servicios Jurídicos Verdún, que ha impulsat la realització d’un documental que denuncia les negligències mèdiques: Que no pase más. Al seu entendre, les possibilitats d’èxit d’una demanda per mala praxi sanitària són molt superiors per aquesta via, tot i que també depèn força del jutjat al qual toca la denúncia per repartiment. Els jutjats 16 i 17 són els més receptius a entendre les raons dels denunciants. “Per la via contenciosa administrativa tens el 99% de possibilitats de perdre”, diu.

Aznar explica que litigar amb la Generalitat és difícil, perquè el departamento de Salut disposa de tota la informació que necessita “simplement agafant el telèfon, i nosaltres hem de fer grans esforços d’investigació”. Per aquest advocat, l’augment de denúncies que s’ha constatat els darrers temps cal vincular-lo a la millora de la situació econòmica i que els joves estan més predisposats a demanar explicacions que els seus pares i avis. “Als joves d’ara costa més colar-los gols i que s’empassin qualsevol excusa per justificar una atenció sanitària que consideren equivocada”, diu.

La CJA elabora dictàmens de les denúncies que reclamen més de 50.000 euros. Els dos únics favorables als denunciants que ha emès als mesos de juny i juliol comporten compensacions de 188.845 euros i 40.000 euros. El primer correspon al cas d’una dona a la qual al CAP de Sant Roc, a Badalona, li van prescriure per un error en la recepta electrónica que prengués un medicament per tractar l’hipotiroïdisme un cop cada set hores quan havia d’haver estat cada set dies. Va acabar patint seqüeles cerebrals greus i incapacitat permanent. El segon reconeix el dret a rebre 40.000 euros pels denunciants d’un error comès al servei d’urgències del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat, amb un pacient al qual se li va diagnosticar depressió quan havia patit un infart cerebral. En ambdues ocasions, l’ICAM va considerar que l’actuació mèdica era irreprotxable.

150.000 euros per confondre un tumor

El tumor que tenia a la cama dreta i que li van extirpar en una operació a l’hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, l’abril del 2014, era maligne. Però l’especialista en anatomia patológica que la va tractar creia que era benigne i l’hi va dir, amb la qual cosa ella se’n va tornar més tranquil·la a casa. Un parell de mesos després, però, es va tocar un pit i hi va trobar un bony estrany. Era un altre tumor. La biòpsia que li van fer va demostrar que era una metàstasi del càncer que tenia a la cama. Ara s’havia escampat també als pulmons, el pàncrees i al gluti. L’Audiència de Barcelona ha condemnat fa uns dies l’Institut Català de la Salut a pagar 150.000 euros a aquesta pacient, que està en tractament, ara, a l’hospital de Sant Pau, a Barcelona. Pel tribunal que ha dictat aquesta sentència, l’equivocació en el diagnòstic va exposar-la a un càncer “altament agressiu, de ràpida progressió i creixement”, situació que s’hauria pogut evitar, segons el jutge, si s’hagués fet un diagnòstic i un tractament correctes quan la dona va presentar els primers símptomes l’any 2012. Aquest pot ser un dels exemples en què la via judicial és més eficient que la contenciosa administrativa.

Un cas poc habitual és quan el denunciant i l’hospital arriben a un acord. És el que va pasar a l’hospital de la Vall d’Hebron amb la dona de 28 anys que es va quedar estèril després de tenir un nen el 2014. N’havia tingut un altre abans mitjançant una cesària. Els protocols mèdics indiquen que en aquest supòsit s’ha de practicar una nova cesària, ja que el part vaginal suposa el risc que es trenqui l’úter. A més, cal advertir la mare del risc que suposa optar pel part vaginal. No l’hi van consultar i tampoc no li van fer un seguiment especial en les hores prèvies al part. En complicar-se el part vaginal, els metges van optar per la cesària i es van adonar que l’úter estava totalment trencat. El nen va néixer sa, però la mare no podrà donar-li més germans. L’hospital de la Vall d’Hebron la va haver d’indemnitzar ara fa dos anys amb 77.813 euros.