Search
Close this search box.

Onze bancs, implicats en els suborns de la constructora Odebrecht

La justícia brasilera ha obert la 61 fase de l’operació Lava Jato, l’escàndol de corrupció que ha destrossat la classe política d’aquest país sud-americà, començant per l’expresident Inázio Lula da Silva, actualment a la presó. Aquesta nova línia d’investigació està focalitzada en els bancs que van col·laborar en la trama internacional de suborns ordida per la constructora Odebrecht, per tal de ser beneficiària de contractes d’obra pública.

Es calcula que Odebrecht, a través del departament d’“operacions estructurades” va pagar, a partir de l’any 2006, més de 500 milions de dòlars a dirigents polítics d’una dotzena de països d’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Una de les tràgiques conseqüències de les investigacions en marxa va ser el suïcidi, el passat 17 d’abril, de l’expresident del Perú, Alan García (foto), poc abans que la policia procedís a la seva detenció.

Gràcies a les “delacions premiades” (col·laboració a canvi de reducció de la pena) d’exdirectius d’Odebrecht, la justícia brasilera ha pogut reconstruir l’esquema de corrupció muntat per aquesta empresa per incrementar la seva facturació. Segons les dades que consten en el sumari d’aquesta fase 61 de l’operació Lava Jato, els diners per pagar els suborns es van fer circular, principalment, a través d’onze bancs, brasilers i internacionals:

*Banco Paulista i TrendBank (Brasil)

*Pictet i PKB (Suïssa)

*Bank Winter i Meinl Bank (Àustria)

*Antigua Overseas Bank i Meinl Bank Antigua (Antigua i Barbuda)

*Banif (Portugal)

*Credicorp (Panamà)

*FIMBank (Malta)

TRES BANCS ANDORRANS

Sobta que en aquesta relació d’entitats bancàries investigades per les autoritats brasileres no n’hi hagi cap del Principat d’Andorra. En primer lloc, perquè, en l’oceànic sumari que instrueix la Batllia sobre les suposades irregularitats detectades a la Banca Privada d’Andorra (BPA) després de la seva confiscació, hi ha una peça separada que fa referència a la seva vinculació amb la trama corrupta d’Odebrecht. A més, segons hem explicat a LA VALIRA, les entitats Crèdit Andorrà i Andbank també van acollir clients perceptors d’aquests suborns.

Per què la justícia brasilera no ha incorporat les entitats financeres andorranes en aquesta llista? La raó és senzilla: la constructora Odebrecht no va fer servir cap banc andorrà per pagar els suborns a polítics, que van circular a través d’aquests onze bancs que ara estan sota el radar de la investigació judicial. Qui sí que van utilitzar el discret i opac sistema financer andorrà van ser alguns dels perceptors d’aquests diners corruptes, que van obrir comptes a la BPA, Crèdit Andorrà i Andbank, confiant que mai no serien descoberts.

Encara que la Batllia andorrana hagi instruït una peça separada sobre els vincles Odebrecht-BPA, això té un nul interès judicial per les autoritats brasileres, que persegueixen la “font” des de la qual van sortir els diners corruptes. Sense anar més lluny, a Suïssa s’han detectat més de 30 entitats bancàries on hi tenien comptes els perceptors dels suborns.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies